Monthly Archives: gener 2019

APRENDRE

L’aprenentatge d’una habilitat ha de ser en principi meticulosa i atenta, però el futur d’aquesta habilitat apresa és necessàriament el canvi. Tant és aprendre fotografia, com aprendre piano, aprendre a córrer o aprendre dansa, tots els aprenentatges requereixen  coneixement i domini d’una tècnica perquè després es converteixin en la base de seguretat per començar a crear i innovar.

Aprendre té sentit quan l’objectiu no és repetir contínuament lo aprés, sinó quan l’objectiu és canviar.

30 LLIBRES ?

Com pot ser, que la moda d’ordenar-ho tot de la Marie Kondo arribi fins a pensar a eliminar llibres? Potser ella creu que en l’espai buit hi ha més meravelles que en els llibres, però jo ho dubto.

Els llibres són els grans tresors de la vida, són la vida dels altres, la història de tots, els desitjos d’alguns, les aventures dels agosarats i l’imaginari futur. En fi, una bona companyia, l’antídot contra la solitud.

És millor la vida si només guardes 30 llibres?  L’espai buit és més enriquidor que una pila de libres? No acaba sent una més de les perilloses declaracions d’individualisme? Al final, amb què i amb qui viurem? Encara més sols? Millor amb la TV?…

EL MÓN ÉS GRAN O PETIT?

Les persones que pateixen ansietat viuen en un món interior enorme, un món ple de perills. Cotxes que corren massa o que poden quedar aturats en mig d’un túnel, avions que en qualsevol moment poden caure, una altíssima probabilitat de patir malalties incurables o que els seus éssers estimats pateixin accidents, amb la seguretat que es contagiaran de les pitjors brutícies i de les més modernes o antigues malalties de les que senten a parlar, pensant que s’ha de desconfiar de les persones perquè segurament els trairan quan menys ho esperin…

Per sort les persones ansioses no tenen totes i cadascuna d’aquestes pors, però sí que senten una por bàsica, molt interioritzada i generalitzada a molts aspectes de la vida quotidiana. Una por tan incorporada que amb el pas del temps va fent que cada vegada tinguin més i més pors o sensibilitats, de forma que el món real, el món exterior,  es va fent un lloc petit i petit on millor no arriscar gaire i on és millor no participar-hi.

I què passa quan aquestes persones es treballen l’ansietat i aquesta comença a disminuir i comencen a tenir més confiança en elles mateixes i en les seves capacitats per fer front als infortunis que puguin venir?

Doncs que el món interior va agafant una mida més abastable, i el món exterior es fa gran i molt interessant, i com a conseqüència ara se’l volen menjar. Sí, sí, les coses canvien, les vivències noves i incertes són possibles, els reptes poden ser aventures desitjades, recuperen l’atreviment i poden arriscar.

Quan l’ansietat es redueix a un nivell adequat, es produeixen grans canvis de vida.

TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES

És un llibre que recomano de cor, perquè permet conèixer en detall situacions de domini, d’autoritarisme, de dictadura i de guerra que ningú no hauria de viure mai, i també perquè quan el vaig llegir em va respondre una pregunta que jo m’havia fet moltes vegades. Com és possible que Hitler fos escollit?

Ja fa uns dies que no puc evitar pensar de forma molt repetitiva en aquesta pregunta però actualitzada, pensada en el context actual. Quan vaig llegir aquest llibre vaig reflexionar sobre el fet que segurament jo hauria sigut del mateix grup de gent que vivien refiats, perquè pensaven que era impossible que una persona poc centrada pogués arribar a dirigir un país, que ningú l’escolliria perquè la gent escollia des de la raó. I va passar, si que va passar. En Hitler va pujar al poder, aquell de qui molts pensaven que era una mica boig, que era un racista, poc culte i amb un intel·lecte just, que era massa radical i que només deia coses per excitar la gent. Potser justament perquè deia coses per excitar la gent és que va guanyar.

I…va passar. Tot i que molts pensaven que era impossible… va passar.

I ara on som? Preguntant-nos o si mes no preguntant-me. Com pot ser que aquestes persones siguin escollides? Com són les persones que els voten? Perquè repetim els mateixos errors cíclicament? Algun dia aprendrem alguna cosa de la història, que la recordarem per sempre? El que s’aprèn no passa de generació en generació i es perpetua?