Category Archives: Experimenta

AMB QUI ET VINCULES?

Casualment dos dies seguits he escoltat en diferents mitjans la sorpresa d’un periodista en observar que les persones quan veiem que algú es bo en una cosa, tenim tendència a pensar que la persona és bona en tot, o que quan coneixem algú que ens cau bé tenim tendència a confiar-hi una mica massa cegament.

No és una estupidesa dels humans, no és quelcom que fem a consciència equivocant-nos estrepitosament. Encara que sembli increïble és una obligació biològica. És la necessitat d’estar vinculats. És la necessitat de confiar en algú.

Som éssers indefensos molt anys de vida i per ser cuidats i no sentir abandó, ni arriscar a ser abandonats realment, tenim un programa intern que ens obliga a vincular-nos, a confiar.

D’aquí que quan veiem signes com el somriure, l’escolta, la mirada atenta, alguns talents, la força i altres trets que ens inspiren protecció o seguretat, instintivament, i no voluntàriament, se’ns activa la necessitat de vincular-nos amb aquella persona.

Quins són els trets que més fàcilment et fan confiar? Confies en algú cegament? Si haguessis de dir a algú en quina persona ha de confiar, en què li diries que es fixes? Que et passa si algú confia cegament en tu?

ELS CAMINS DE LA VIDA

Sempre hi ha un camí fins a arribar a aconseguir el que vols, el problema és que el camí a vegades pot ser tortuós, ple de rocs i infectat d’insectes que et poden picar, però també és veritat que hi ha camins lluminosos, clars i diàfans.

Com són els camins de la teva vida? Com és el camí pel qual has transitat des que vas néixer? Com són els camins relacionats amb la feina? I els camins que et permeten arribar fins als altres? I com és el camí que et porta al teu interior? Els podries dibuixar aquests camins?

LA MEVA PARELLA JA TÉ INSTAGRAM

Si la teva parella o tu mateix, ja teniu Instagram, segurament ja comenceu a tenir alguns problemes.

Quan una persona és molt aficionada a mostrar-se a les xarxes socials, és com si tingués molts nòvios potencials. Un munt de persones que com diem popularment et riuen les gràcies.

I això que sembla fantàstic i molt divertit, acaba complicant molt les relacions de parella.

La persona que li agrada mostrar-se i tenir molts comentaris elogiosos, no pot decidir ni comprometre’s amb seguretat perquè sempre té la impressió que pot haver algú millor, i el que s’aparella amb algú que practica aquesta activitat, no pot acabar mai de confiar que la relació tingui futur perquè la inseguretat estarà activada contínuament, preguntant-se sobre si un és suficient.

Tens Instagram? La teva parella té Instagram? Què hi feu? Quanta estona li dediques? Quanta estona li dedica? Què fa l’altre mentre estàs a Instagram?  Quin lloc ocupes a la relació?

PER FI S’ACABA

Aquests dies de campanya electoral que se’m fan tan pesats, els aprofito per pensar i imaginar com deuen ser a casa seva algunes d’aquestes persones que ens volen representar. Com són a la seva vida quotidiana,  la que van construint fora de les càmeres? Perquè cadascú som com som i de perfectes no en som cap, però és que hi ha algunes persones que realment criden la meva atenció.

Mentre fan les seves intervencions imagino com deuen ser com a mares o com amigues, aquestes que no saben parlar de res espontàniament i que només repeteixen unes consignes ben memoritzades però mal historiades?  Com ho deuen fer quan estan en grup i es presenten diferents opinions o diferents desitjos fruit del sentir personal? Deuen agafar-se a la norma i repetir-la malhumoradament una i una altra vegada i una tercera si cal? Sempre parlen amb aquest to burleta i menystenint l’altre? Deuen tenir amics fidels? Poden riure lliurement amb les seves parelles o només ho poden fer des de la ironia? Qui hi ha al cap del temps al seu costat? …

Bé, potser només és un joc imaginari que no em porta a res més que a conjectures, però és la meva manera d’entretenir-me quan algú m’apareix de continu en el meu espai personal sense jo voler-ho.

CINEMA QUE EMOCIONA

Ens veiem diumenge dia 28 a les 17,30h a Miralles per veure THE RIDER

Anima’t i vine!!! parlarem dels girs de la vida i de la fortalesa de les motivacions humanes. 669388447

ESCOLTANT ALLÒ QUE NO VULL SENTIR

Les persones hauríem de tenir un mecanisme que ens permetés escoltar des de la calma allò que no ens agrada sentir. Perquè segurament allò que no ens agrada que ens diguin conté una informació que ens pot fer millors.

Imagino un mecanisme pel qual la informació entrés dins la nostra ment, activant automàticament en nosaltres una respiració profunda i calmada, alentint el temps entre una respiració i una altra, eliminant el mecanisme de l’enuig, augmentant el de l’escolta i la curiositat i potser obligant-nos a posposar qualsevol resposta fins passades unes hores…

En aquestes condicions, què estaries preparat per escoltar?

SINESTÈSIA

Sinestèsia és el nom de l’exposició de Roger Velázquez a Artèria, i també és la paraula que utilitzem per explicar allò que experimentem quan hi ha diferents  sentits activats a l’hora donant-nos una informació peculiar del que estem veient.

No sé si entrar en sintonia amb algunes obres de les exposades seria considerat sinestèsia o simplement sintonia emocional, però això és el que se sent mirant una estona l’obra que acompanya aquest text.  Comences a emocionar-te d’una manera clara i encisadora, sents una nostàlgia estranya que després quan preguntes a l’autor et confirma que era la mateixa font inspiradora de la model.

Sempre m’han captivat aquestes situacions on pots confirmar en primera persona, que  les persones podem sintonitzar profundament entre nosaltres, i  les fotografies d’en Roger permeten aquest assaig,  perquè  la model no es pertorba si la mires fixament l’estona necessària per entrar en sintonia amb ella.

VILAPENSA LA FELICITAT

Vila?ensa  no és una paraula nova que algú acaba d’imaginar, no. Vila?ensa és el nom del festival del pensament de Vilafranca del Penedès, que aquest any tenia com a fil conductor  de totes les xerrades la recerca de la felicitat.

Filòsofs, periodistes, cineastes, escriptors, psicòlegs, metges i d’altres professionals han explicat la seva experiència de felicitat des de les seves professions, i els seus sabers. I el més curiós és que aquesta felicitat de la que han parlat i en la que hem pensat, està força allunyada de la idea de benestar, de somriures a les xarxes, de possessions mostrades, de competicions per ser el més feliç o per aparentar ser-ho.

Recordant el que deia Raimon Panikkar la felicitat no és quelcom que hàgim d’anar a buscar, sinó que és un estat intern que ja és dins de tots nosaltres i que es mostra com un desig o un anhel d’estar bé i que aquest estar bé està relacionat amb estar en el present. Ell ho deia d’una forma molt bonica i profunda: la felicitat és simplement estar en cada moment.

Galeria

VERGONYA O CULPA

This gallery contains 1 photos.

La vergonya és una emoció que experimentem quan sentim que no som adequats, que no som els que s’espera de nosaltres. Té a veure amb la nostra forma de ser. La culpa, en canvi,  és l’emoció que sentim quan hem … Continue reading

Galeria

QUE FÀCIL ÉS CRITICAR-SE

This gallery contains 1 photos.

Que fàcil és criticar-se…. o perquè hem estat en una situació de maltractament durant molt temps, o perquè hem intentat justificar conductes que tothom veia incorrectes, o perquè no hem vist un engany evident o perquè ens deixem portar per … Continue reading