Category Archives: Reflexions

SENTIMENTS

Escoltava a Ramón Lobo que deia que al tornar d’un viatge moltes persones li preguntaven: Que te cuentas? I ell es trobaba sense tenir res a dir, perquè quan torna d’un llarg viatge, té molt poques paraules i molts sentiments, i afegia que li semblava que el que sentia no interessava a la gent.

I jo, mentre l’escoltava, em preguntava si quan algú no té paraules amb les que explicar-nos coses,  si li preguntem com se sent,  tindrà quelcom a dir? Sentirà que hi estem interessats?

MOBILE WORLD CONGRESS

No sóc gaire tecnològica, però em fascina el Mobile World Congress. Tots aquests aparells mai vistos, les activitats que ningú no ha provat encara, les comoditats que pots somiar, les distàncies que pots recórrer sense moure’t, en fi una infinitat de meravelles.…

Us dic això perquè la meva sorpresa màxima va arribar quan vaig veure un nadó robot d’ulls grans i expressius en braços d’una noia.

Ja fan nadons????  Ploraran a la nit i es negaran a menjar fruita? S’embrutaran al parc? Es rebel·laran contra el que els imposem com a límits? Es pegaran amb els seus germans? No els hi haurem de donar la mà per començar a caminar? S’enfadaran el primer dia de la llar d’infants? Com de perfectes seran? Seran nadons terapèutics o ninos per jugar? Estaran fets només per satisfer-nos ells a nosaltres, els pares adults, invertint el sentit de la maternitat? I com ens faran sentir paciència, curiositat, afecte, esforç, renúncia, preocupació, ocupació,  i un gran amor recíproc fruit de la necessitat de protecció i seguretat, si ells no ho necessitaran?…

M’encanta el Mobile!!!, perquè és tot un món de preguntes inspiradores.

ABUSOS SEXUALS

Aquests dies que sentim continues denúncies d’abusos a menors que gelen el cor, em ve a la ment una conversa amb un col·lega, una conversa que ja té molts dies, però que cada dia que passa va adquirint el seu just sentit.

Em deia que havia anat a una reunió d’escola per parlar sobre les futures colònies dels seus fills, on li van explicar amb detall que el menjar seria cuinat per personal autoritzat, comentaven la importància de tenir la roba adequadament marcada per evitar les pèrdues, i van donar importància a la seguretat dels esports d’aventura i la formació dels monitors, i quan ja acabaven, ell va preguntar si algú podia parlar-li de quanta confiança podia tenir sobre el fet que els monitors que estarien al càrrec dels seus fills no abusarien d’ells.

I…….SILENCI, uns segons d’absolut silenci.

Algú havia pensat assegurar això? L’activitat més important que es practica a les colònies  és  relacionar-se, i  una part important d’aquesta activitat no es prepara,  no es vigila,  no es preveu,  no s’assegura,  no es parla,  no s’adverteix,  no es menciona,  no se sospita, i sobretot,  no es pregunta.

30 LLIBRES ?

Com pot ser, que la moda d’ordenar-ho tot de la Marie Kondo arribi fins a pensar a eliminar llibres? Potser ella creu que en l’espai buit hi ha més meravelles que en els llibres, però jo ho dubto.

Els llibres són els grans tresors de la vida, són la vida dels altres, la història de tots, els desitjos d’alguns, les aventures dels agosarats i l’imaginari futur. En fi, una bona companyia, l’antídot contra la solitud.

És millor la vida si només guardes 30 llibres?  L’espai buit és més enriquidor que una pila de libres? No acaba sent una més de les perilloses declaracions d’individualisme? Al final, amb què i amb qui viurem? Encara més sols? Millor amb la TV?…

TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES

És un llibre que recomano de cor, perquè permet conèixer en detall situacions de domini, d’autoritarisme, de dictadura i de guerra que ningú no hauria de viure mai, i també perquè quan el vaig llegir em va respondre una pregunta que jo m’havia fet moltes vegades. Com és possible que Hitler fos escollit?

Ja fa uns dies que no puc evitar pensar de forma molt repetitiva en aquesta pregunta però actualitzada, pensada en el context actual. Quan vaig llegir aquest llibre vaig reflexionar sobre el fet que segurament jo hauria sigut del mateix grup de gent que vivien refiats, perquè pensaven que era impossible que una persona poc centrada pogués arribar a dirigir un país, que ningú l’escolliria perquè la gent escollia des de la raó. I va passar, si que va passar. En Hitler va pujar al poder, aquell de qui molts pensaven que era una mica boig, que era un racista, poc culte i amb un intel·lecte just, que era massa radical i que només deia coses per excitar la gent. Potser justament perquè deia coses per excitar la gent és que va guanyar.

I…va passar. Tot i que molts pensaven que era impossible… va passar.

I ara on som? Preguntant-nos o si mes no preguntant-me. Com pot ser que aquestes persones siguin escollides? Com són les persones que els voten? Perquè repetim els mateixos errors cíclicament? Algun dia aprendrem alguna cosa de la història, que la recordarem per sempre? El que s’aprèn no passa de generació en generació i es perpetua?

Galeria

BOHEMIAM RHAPSODY

This gallery contains 1 photos.

Freddie Mercury diu: “Només quan actuo davant d’ells és quan sento que sóc aquell que volia ser”. Sembla impossible que una persona pugui sentir-se amb  tanta seguretat, tanta grandesa i amb un talent absolutament desbocat, en un moment com un … Continue reading

Galeria

BIOGRAFIES

This gallery contains 1 photos.

Quan llegeixes biografies t’adones que no tot és sort, ni atzar, ni quelcom predestinat,  i que la majoria de fites també requereixen d’esforç i temps. Actualment practiquem tan poc l’esforç, que ens hem convertit en una societat altament frustrada per … Continue reading

Galeria

CANVIAR ?

This gallery contains 1 photos.

Per què quan ens diuen que hem de canviar, pensem sempre que haurem de renunciar a algun costum, o que ens haurem de prohibir capricis o que tocarà reduir dràsticament el que  consumim, o que haurem de reprimir-nos en alguna … Continue reading

Galeria

RESUMINT LA INFÀNCIA

This gallery contains 1 photos.

Llegeixo una frase que diu: No recordem dies, recordem moments. I el pensament m’ha portat a la infància i a pensar que també recordem etapes de vida, i que les recordem amb una emoció o amb una sensació. Quan mirem … Continue reading

Galeria

ATENCIÓ PLENA A DUO

This gallery contains 1 photos.

Hi ha res millor per estar en un estat d’atenció plena compartit, que el fet que la teva parella repassi, lentament, amb un dit el contorn de la teva ma? Els plecs dels teus dits, un per un, percebent les … Continue reading