Category Archives: Reflexions

EL MEU NÒVIO ÉS UN VIOLADOR

I si el teu nòvio és un violador, tu que ets? Doncs una  dona sotmesa.

Una dona que he d’estar sempre disponible sexualment perquè si dic que no als seus desitjos tot acaba passant de mala manera. No sé si això és violència, i tot i que a mi m’ho sembla, no ho explico a ningú segurament per por  que els altres em diguin que això no s’ha d’aguantar o per por a quelcom pitjor que seria que ell sabés que ho he dit i s’enfadés  perquè no hi confio. Jo sento por.

No sé si estic enfadada amb aquesta noia a la qual ha violat, que de ben segur que el va provocar i el va obligar a seguir el seu instint d’home, o si amb qui  estic enfadada és amb ell perquè em  sembla que vol  que jo el defensi  sense fer-li preguntes.  I jo ja no sé què és correcte, perquè jo preguntes sí que en tinc, però millor que no les faci  que el podria fer enfadar.

Ell està molt segur de tot, jo crec que una mica orgullós i tot. Caminem per la vorera cap als jutjats i m’agafa de la mà tan fort que sé segur que em vol dir alguna cosa.

VEURE EL MÓN TAL COM ÉS

Moltes vegades em sorprèn com alguns autors expressen idees absolutament evidents d’una forma que em sembla haver-la pensat per primera vegada.

La següent frase és de Richard Ford del seu llibre Entre ells dos, i l’escriu quan com a nen un dia es fa conscient que ell té un concepte de la seva mare que no es correspon amb el que tenen les veïnes o amb la que té el seu propi pare, i ho expressa així:

Com més som capaços de veure els nostres pares en totes les seves facetes i tal com els veuen els altres, més possibilitats tenim de veure el món tal com és.

Jo tampoc sé si nosaltres, en general, som prou conscients que els nostres pares no són només com nosaltres els coneixem. No sé si som prou conscients que una persona és de moltes maneres diferents, tan diferents que és possible inclús que puguem negar certes característiques amb fermesa quan algú altre les pot afirmar rotundament.

Quantes vegades escoltem o pensem que no és possible que els altres vegin al nostre pare o la nostra mare de forma tan oposada a com la veiem nosaltres? O quantes vegades ens sorprèn allò que diuen d’ells, i pensem que nosaltres tenim una informació que desmentiria el que s’ha dit?

Els éssers humans som extremadament complexos, i segurament per això, el món també ho és.

I WANT LOVE

Aquestes paraules que són el títol d’una cançó d’Elton John i que expressen una necessitat vital, Vull amor, són també el motor de la vida d’aquest talentós músic i el de la vida de molts nens i nenes menyspreats i menystinguts pels seus pares.

El problema que tenim els éssers humans és que si aquest amor incondicional, no només no ha existit, sinó que a més ha anat acompanyat de despreci pel que som, és possible que tot i haver aconseguit a l’edat adulta molt amor d’amics, companys, parelles o fans, no es podrà sentir.

Si no s’ha construït un model de què és amor durant la infància, a l’edat adulta no es pot distingir d’altres emocions o interessos. Es confon el que és bo per dolent i el que és dolent per bo, portant a una vida caòtica i plena d’excessos. La vida així és un sense sentit.

UN VIATGE IRRELLEVANT

Un viatge Irrellevant és un llibre de Lluís Llurba Gallisà  del qual en podríem parlar molta estona  perquè fa la descripció de comportaments humans absolutament quotidians, que tots hem viscut, però que malgrat ser tan comuns,  semblen nous quan els llegeixes en les seves paraules. És un llibre fet de pura  intimitat.

Diu: “Qui és ella? Ah, vet aquí la pregunta, no és fàcil…És, tal vegada, aquella jove d’unes esportives blau cel cordades per unes tiretes blanques; o, potser , la que acotxa el cap i es mostra confusa davant de la demanda de sexe; o bé, la dona esfereïdora que m’engega a la merda; o, podria ser, l’enigmàtica xicota de Times Square; o aquella noia bellíssima que, nua, respira i sospira al meu costat.

Com ho puc saber? Furgant i furgant dintre meu, cal exprimir-se el cervell…”

I jo em pregunto quantes hores hem pogut dedicar a intentar saber qui és algú que ens té enamorat, però que també ens ha traït o ens ha tractat amb menyspreu o simplement ens manifesta un interès erràtic, quan el més convenient seria entendre ràpidament que aquella persona és tot el que hem sentit estan amb ella. Tot!!!

Per més que intentem que una persona sigui només allò que volem i fem servir hores del nostre pensar a intentar assegurar això, la veritat és que les persones som bones i dolentes, agradables i furioses, divertides i aixafaguitarres, equilibrades i arrauxades, callades i malcarades, o si més no, ho podem ser. Ho podem ser tot.

Intentar que una persona sigui només la que nosaltres somiem, no és per res un viatge irrellevant, potser d’això va aquest llibre.

PER FI S’ACABA

Aquests dies de campanya electoral que se’m fan tan pesats, els aprofito per pensar i imaginar com deuen ser a casa seva algunes d’aquestes persones que ens volen representar. Com són a la seva vida quotidiana,  la que van construint fora de les càmeres? Perquè cadascú som com som i de perfectes no en som cap, però és que hi ha algunes persones que realment criden la meva atenció.

Mentre fan les seves intervencions imagino com deuen ser com a mares o com amigues, aquestes que no saben parlar de res espontàniament i que només repeteixen unes consignes ben memoritzades però mal historiades?  Com ho deuen fer quan estan en grup i es presenten diferents opinions o diferents desitjos fruit del sentir personal? Deuen agafar-se a la norma i repetir-la malhumoradament una i una altra vegada i una tercera si cal? Sempre parlen amb aquest to burleta i menystenint l’altre? Deuen tenir amics fidels? Poden riure lliurement amb les seves parelles o només ho poden fer des de la ironia? Qui hi ha al cap del temps al seu costat? …

Bé, potser només és un joc imaginari que no em porta a res més que a conjectures, però és la meva manera d’entretenir-me quan algú m’apareix de continu en el meu espai personal sense jo voler-ho.

ESCOLTANT ALLÒ QUE NO VULL SENTIR

Les persones hauríem de tenir un mecanisme que ens permetés escoltar des de la calma allò que no ens agrada sentir. Perquè segurament allò que no ens agrada que ens diguin conté una informació que ens pot fer millors.

Imagino un mecanisme pel qual la informació entrés dins la nostra ment, activant automàticament en nosaltres una respiració profunda i calmada, alentint el temps entre una respiració i una altra, eliminant el mecanisme de l’enuig, augmentant el de l’escolta i la curiositat i potser obligant-nos a posposar qualsevol resposta fins passades unes hores…

En aquestes condicions, què estaries preparat per escoltar?

VILAPENSA LA FELICITAT

Vila?ensa  no és una paraula nova que algú acaba d’imaginar, no. Vila?ensa és el nom del festival del pensament de Vilafranca del Penedès, que aquest any tenia com a fil conductor  de totes les xerrades la recerca de la felicitat.

Filòsofs, periodistes, cineastes, escriptors, psicòlegs, metges i d’altres professionals han explicat la seva experiència de felicitat des de les seves professions, i els seus sabers. I el més curiós és que aquesta felicitat de la que han parlat i en la que hem pensat, està força allunyada de la idea de benestar, de somriures a les xarxes, de possessions mostrades, de competicions per ser el més feliç o per aparentar ser-ho.

Recordant el que deia Raimon Panikkar la felicitat no és quelcom que hàgim d’anar a buscar, sinó que és un estat intern que ja és dins de tots nosaltres i que es mostra com un desig o un anhel d’estar bé i que aquest estar bé està relacionat amb estar en el present. Ell ho deia d’una forma molt bonica i profunda: la felicitat és simplement estar en cada moment.

Galeria

SENTIMENTS

This gallery contains 1 photos.

Escoltava a Ramón Lobo que deia que al tornar d’un viatge moltes persones li preguntaven: Que te cuentas? I ell es trobaba sense tenir res a dir, perquè quan torna d’un llarg viatge, té molt poques paraules i molts sentiments, … Continue reading

Galeria

MOBILE WORLD CONGRESS

This gallery contains 1 photos.

No sóc gaire tecnològica, però em fascina el Mobile World Congress. Tots aquests aparells mai vistos, les activitats que ningú no ha provat encara, les comoditats que pots somiar, les distàncies que pots recórrer sense moure’t, en fi una infinitat … Continue reading

Galeria

ABUSOS SEXUALS

This gallery contains 1 photos.

Aquests dies que sentim continues denúncies d’abusos a menors que gelen el cor, em ve a la ment una conversa amb un col·lega, una conversa que ja té molts dies, però que cada dia que passa va adquirint el seu … Continue reading