Category Archives: Saps que…

ELS AMANTS

Quant més ens veiem menys sento que m’estimes. És el que li diu l’amant per justificar que el vol deixar.

És estrany, hauria de ser a l’inrevés, quant més es veuen més hauria de sentir que l’estima.
Quan passa això que quant més es veuen menys estimació se sent? Quan només hi ha un afany de conquesta o de seducció per tal d’aconseguir  plaer. Quan el desig sexual no va més enllà del cos i el plaer que se’n pot obtenir.  Obtenir és la paraula clau en la qual fixar-se,  perquè si fos el plaer a obtenir i a  donar, l’amant sentiria cada dia més estimació i no menys, encara que tot fos purament sexual.

UN VIATGE IRRELLEVANT

Un viatge Irrellevant és un llibre de Lluís Llurba Gallisà  del qual en podríem parlar molta estona  perquè fa la descripció de comportaments humans absolutament quotidians, que tots hem viscut, però que malgrat ser tan comuns,  semblen nous quan els llegeixes en les seves paraules. És un llibre fet de pura  intimitat.

Diu: “Qui és ella? Ah, vet aquí la pregunta, no és fàcil…És, tal vegada, aquella jove d’unes esportives blau cel cordades per unes tiretes blanques; o, potser , la que acotxa el cap i es mostra confusa davant de la demanda de sexe; o bé, la dona esfereïdora que m’engega a la merda; o, podria ser, l’enigmàtica xicota de Times Square; o aquella noia bellíssima que, nua, respira i sospira al meu costat.

Com ho puc saber? Furgant i furgant dintre meu, cal exprimir-se el cervell…”

I jo em pregunto quantes hores hem pogut dedicar a intentar saber qui és algú que ens té enamorat, però que també ens ha traït o ens ha tractat amb menyspreu o simplement ens manifesta un interès erràtic, quan el més convenient seria entendre ràpidament que aquella persona és tot el que hem sentit estan amb ella. Tot!!!

Per més que intentem que una persona sigui només allò que volem i fem servir hores del nostre pensar a intentar assegurar això, la veritat és que les persones som bones i dolentes, agradables i furioses, divertides i aixafaguitarres, equilibrades i arrauxades, callades i malcarades, o si més no, ho podem ser. Ho podem ser tot.

Intentar que una persona sigui només la que nosaltres somiem, no és per res un viatge irrellevant, potser d’això va aquest llibre.

AMB QUI ET VINCULES?

Casualment dos dies seguits he escoltat en diferents mitjans la sorpresa d’un periodista en observar que les persones quan veiem que algú es bo en una cosa, tenim tendència a pensar que la persona és bona en tot, o que quan coneixem algú que ens cau bé tenim tendència a confiar-hi una mica massa cegament.

No és una estupidesa dels humans, no és quelcom que fem a consciència equivocant-nos estrepitosament. Encara que sembli increïble és una obligació biològica. És la necessitat d’estar vinculats. És la necessitat de confiar en algú.

Som éssers indefensos molt anys de vida i per ser cuidats i no sentir abandó, ni arriscar a ser abandonats realment, tenim un programa intern que ens obliga a vincular-nos, a confiar.

D’aquí que quan veiem signes com el somriure, l’escolta, la mirada atenta, alguns talents, la força i altres trets que ens inspiren protecció o seguretat, instintivament, i no voluntàriament, se’ns activa la necessitat de vincular-nos amb aquella persona.

Quins són els trets que més fàcilment et fan confiar? Confies en algú cegament? Si haguessis de dir a algú en quina persona ha de confiar, en què li diries que es fixes? Que et passa si algú confia cegament en tu?

LA MEVA PARELLA JA TÉ INSTAGRAM

Si la teva parella o tu mateix, ja teniu Instagram, segurament ja comenceu a tenir alguns problemes.

Quan una persona és molt aficionada a mostrar-se a les xarxes socials, és com si tingués molts nòvios potencials. Un munt de persones que com diem popularment et riuen les gràcies.

I això que sembla fantàstic i molt divertit, acaba complicant molt les relacions de parella.

La persona que li agrada mostrar-se i tenir molts comentaris elogiosos, no pot decidir ni comprometre’s amb seguretat perquè sempre té la impressió que pot haver algú millor, i el que s’aparella amb algú que practica aquesta activitat, no pot acabar mai de confiar que la relació tingui futur perquè la inseguretat estarà activada contínuament, preguntant-se sobre si un és suficient.

Tens Instagram? La teva parella té Instagram? Què hi feu? Quanta estona li dediques? Quanta estona li dedica? Què fa l’altre mentre estàs a Instagram?  Quin lloc ocupes a la relació?

ANSIETAT

L’ansietat és una alerta que es posa en marxa dins nostre per avisar-nos que hi ha alguna cosa que amenaça la nostra seguretat. Però és clar que les persones ansioses moltes vegades fan una avaluació de l’entorn i s’adonen que en aquests moments no hi ha res que els faci sentir en perill.

Llavors.…Perquè sentim ansietat si no hi ha perill ara?

Les dues emocions que donen energia a l’ansietat són la por i la preocupació.

Ah!! I si ara no tinc ni por ni preocupació, perquè no està passant res, com s’explica que estigui patint ansietat?

La por la comencem a sentir molt aviat des que som petits, i per tant es pot despertar amb qualsevol record de la nostra infància que tingui a veure amb haver sentit por de forma intensa i que hagi passat per la nostra ment sense que ens hàgim ni adonat.

 I la preocupació és una emoció de futur per tant qualsevol cosa que pensem sobre coses noves, reptes inesperats, el nostre desconeixement sobre alguns temes, o el nostre dubte sobre les nostres capacitats, també pot posar en marxa l’ansietat.

La major part d’estímuls de por i preocupació succeeixen a la nostra ment i no a l’exterior, i no necessariament provocats per un aconteixement inmediat.

SINESTÈSIA

Sinestèsia és el nom de l’exposició de Roger Velázquez a Artèria, i també és la paraula que utilitzem per explicar allò que experimentem quan hi ha diferents  sentits activats a l’hora donant-nos una informació peculiar del que estem veient.

No sé si entrar en sintonia amb algunes obres de les exposades seria considerat sinestèsia o simplement sintonia emocional, però això és el que se sent mirant una estona l’obra que acompanya aquest text.  Comences a emocionar-te d’una manera clara i encisadora, sents una nostàlgia estranya que després quan preguntes a l’autor et confirma que era la mateixa font inspiradora de la model.

Sempre m’han captivat aquestes situacions on pots confirmar en primera persona, que  les persones podem sintonitzar profundament entre nosaltres, i  les fotografies d’en Roger permeten aquest assaig,  perquè  la model no es pertorba si la mires fixament l’estona necessària per entrar en sintonia amb ella.

Galeria

ATURA´T!!!  ATURA’T!!!

This gallery contains 1 photos.

Atura’t!!!  Atura’t!!!  Para un moment…. tanca els ulls… respira profundament…. Quina emoció sents en aquest moment? Alegria, felicitat, satisfacció, entusiasme, il·lusió, tristesa, decepció, impotència, fàstic, inquietud, ràbia, confusió, solitud, odi,….? Quants dies fa que et sents així? És una emoció … Continue reading

Galeria

ESTIMAR I SER ESTIMATS

This gallery contains 1 photos.

Estimar és una obligació biològica, igual que menjar, buscar protecció i seguretat o sobreviure. Des del dia que naixem necessitem el vincle amb la mare, és la relació on neix l’estimació, és un vincle que sempre que estiguem en perill … Continue reading

Galeria

VERGONYA O CULPA

This gallery contains 1 photos.

La vergonya és una emoció que experimentem quan sentim que no som adequats, que no som els que s’espera de nosaltres. Té a veure amb la nostra forma de ser. La culpa, en canvi,  és l’emoció que sentim quan hem … Continue reading

Galeria

NO M’HO PUC TREURE DEL CAP

This gallery contains 1 photos.

Quan estem immersos en pensaments repetitius que ens fan patir o que ens fan il·lusionar-nos, però que no podem ni deixar de pensar-los ni tampoc portar-los a terme, és perquè aquests pensaments tenen una alta càrrega emocional. Pensaments que es … Continue reading