A vegades penso que si poguéssim representar-nos visualment les ferides emocionals, seríem més compassius amb nosaltres mateixos, més implicats en la nostra cura i més empàtics amb aquells que les pateixen.
Imaginem:
Com seria una ferida per la traïció d’un amic? Potser com aquell tall ràpid i profund que ens fem amb un ganivet de fulla prima i ben esmolat que ens obre la pell en una mil·lèsima de segon o menys? Una ferida que fa mal des de dins, que s’obre només lo suficient per recordar-la cada cop que dobleguem el dit. És aparentment petita, però… la profunditat fa un mal…
Com seria una ferida causada per una burla continua d’algun company? Com un dit inflat i blau sense ferida oberta però impossible de tocar ni per consolar-se?
Com seria la ferida que representaria la mort d’un ésser estimat? Potser una ferida llarga i vermella, que necessita molts punts de sutura? Potser una d’aquelles ferides que un espera que curin per dins amb l’ajut de molt de temps i molta escalforeta.
Com seria la ferida produïda per un abús infantil causat per algú en qui hauries de confiar, un abús continuat i insidiós? Potser una gran ferida interna d’aquelles que per fora aparenta estar gairebé tancada, però que supura amb freqüència, deixant entreveure que a l’interior hi ha bacteris i altres microorganismes que van fent maleses? Sí, per dins està infectada i necessita mans expertes per obrir netejar i tornar a tancar. Caldrà passar pel procés un munt de vegades. Tantes vegades com calgui, confiant que a cada nou intent el patiment serà menys i menys fins al tancament total.
Com seria de diferent el nostre comportament, si veiéssim les nostres ferides emocionals?
