Galeria

LA SEGURETAT ENS ARRIBA DELS ALTRES

foto article

Els humans necessitem sentir-nos segurs i protegits per viure amb tranquil·litat i motivats per tirar endavant i afrontar els reptes de la vida.

Tots els humans i la majoria dels primats experimentem aquesta sensació de seguretat i protecció més quan estem acompanyats que quan estem a casa o en un lloc. Quan ens trobem en una situació de perill trobem la seguretat en una persona que considerem més forta o més sàvia que nosaltres. Si observem alguns fets del nostre creixement, ens adonem de la importància que tenen les persones en la nostra evolució: Naixem en una família, quan comencem a caminar ens agafem de la mà de la nostra mare per superar obstacles, quan apareix en escena algun desconegut ens amaguem agafats a les cames dels nostres pares, quan creixem busquem un amic, i després busquem algú per formar una altra família, ens associem amb altres per divertir-nos i per treballar… Contínuament busquem algú amb qui estar i compartir, necessitem a les persones i aquestes ens necessiten a nosaltres.

Tot i que hi ha persones molt socials que gaudeixen d’estar en grans grups i persones més reservades que necessiten la solitud i de les relacions amb grups reduïts, el que és clar és que tothom necessita tenir algú amb qui parlar malgrat que no ho faci, és a dir que necessitem saber que hi ha algú amb qui estar en relació i formar part de la seva vida tot i que potser no està present.

A vegades les persones amb les quals ens sentim en connexió només existeixen en el pensament i no en la realitat, però és suficient per sentir-se segur. Per exemple, quan a un nen li diem que si se sent en perill mentre va pel carrer entri a una botiga a demanar ajut, nosaltres no pensem en la seguretat de la botiga sinó en l’ajut de les persones que hi trobarà, i el nen no se sent segur perquè ja haurà arribat a un lloc, sinó perquè en aquest lloc hi haurà algú que li prestarà l’ajut que necessiti. En realitat no sabem qui hi haurà a la botiga, però comptem que qualsevol persona farà allò que sigui necessari. Pel nen també és un recurs saber que hi ha persones que el protegiran. De fet aquestes persones de l’exemple només estan en el pensament i tot i així ja generen la sensació de seguretat i protecció.

Hi ha formes d’estar en contacte amb altres persones que poden semblar superficials i/o estranyes però compleixen amb la mateixa funció: hi ha qui té un grup de joc-on-line amb persones a qui no ha vist mai però que pensa que l’ajudarien si calgués, hi ha qui parla dels seus amics d’infància com a persones que sempre estan disponibles però a qui no veu des de fa anys, hi ha qui té 1000 amics a Facebook i pensa en ells com a amics verdaders, hi ha qui parla amb els personatges que crea en una novel·la que escriu, hi ha qui parla sol o amb si mateix, hi ha qui parla amb Déu…. Tothom necessita estar connectat amb algú altre encara que sigui en la imaginació per sentir seguretat i protecció.

Una queixa recurrent de les persones emocionalment deprimides és  que no se senten connectades amb ningú.  Per sentir-nos segurs i protegits, és molt més important  saber-nos part de la vida d’algú  o  saber que nosaltres som referents importants per algú altre que no el fet de viure en un lloc agradable i còmode.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.