Les mares (o la figura de vinculació primària), per més anys que passin des del naixement de les seves criatures, sempre estan construint un lligam emocional. Un lligam que comença amb un desig , el de ser mare, i que es va renovant continuadament durant tot el cicle vital.
Les mares són les que de bon començament interpreten i donen sentit als reclams del bebè, de manera que aquest aprèn a donar significat al que li passa i a regular-se emocionalment. I encara que amb el pas dels anys aquests dos éssers humans no visquin junts, aquest aprenentatge conjunt perdurarà per sempre, perquè està fet d’un material molt subtil i intuïtiu. Les mares es converteixen en una espècie de memòria externa molt especialitzada, que informen sobre temes emocionals, els nostres propis i els dels altres també.
Aquest és el motiu pel qual, si la relació mare-fill és bona, és gairebé impossible de trencar, de la mateixa manera que si la relació és complicada també és de les més difícils de reparar.
Quina és la meravella de comptar amb aquesta memòria externa emocional? Doncs que biològicament venim programats per desitjar que sigui la millor possible, i això facilita la reparació quan la relació és complicada.
