Per què a vegades és impossible plorar sol, malgrat sentir una profunda tristesa?
Podem experimentar una necessitat interna de plorar i la impossibilitat que surti una sola llàgrima fins que no apareix la nostra parella, un amic o la veïna curiosa. Això no és gens estrany. La tristesa no només és pena i prou. En moltes ocasions la tristesa es mostra com una emoció que necessita consol, una abraçada o unes llàgrimes emmirallades en algú altre que entén i empatitza amb allò que ens posa tristos.
Estem acostumats a veure-ho en els nens, quan ploren i deixen de fer-ho com si tinguessin un interruptor que es posa “on” quan apareix la mare i “off” quan aquesta ha marxat, i ens ho prenem com una crida d’atenció i no tant com una verdadera emoció sentida que necessita arribar a emocionar a l’altre.
La tristesa és a dins i les llàgrimes són a fora. Les llàgrimes i el plorar són una forma de comunicació, un llenguatge i com a tal, no ens ha d’estranyar tant que moltes vegades es necessiti un interlocutor amb qui compartir el missatge.
