Segur que saps quin és el teu horari laboral i quants dies treballes, o l’hora en la qual habitualment vas a dormir o et lleves, i també és segur que saps quants àpats fas i a quina hora acostumes a seure a dinar.
Però saps a quina hora del dia faràs l’amor? O, saps quin dia?
I per què hem deixa’t que l’activitat sexual quedi reduïda a una estoneta d’esbarjo sense massa importància? Per què els humans no hem decidit donar-li més temps i espai a una activitat tan plaent i tan revitalitzant? Per què fem l’amor “si tenim temps” negant-li que tingui un temps propi? Potser perquè ho vam convertir en una moneda de canvi “fem l’amor si et portes bé” ? O potser perquè s’utilitza com una mesura de sotmetiment “s’ha de fer perquè jo ho dic o perquè tu ets meva”?
Seria un gran privilegi gaudir del cos, de la pell, de la intimitat, de la sexualitat i del plaer, deslligat totalment de condicions i obligacions.
Podríem, llavors, aconseguir que fer l’amor fos tan important com el treball, el menjar o el dormir? Podríem, llavors, buscar activament aquest temps per gaudir apassionadament de nosaltres mateixos i de l’altre?
