Hi ha paraules que llegeixes molts anys després d’haver-se escrit i segueixen conmovent com si fossin recent pensades:
“ Som tots criatures d’un dia, tant el que recorda com el recordat. Tot és efímer, tant la memòria com l’objecte de la memòria. Està per arribar el moment en el qual hauràs oblidat tot; i està per arribar el moment en que tots s’hauran oblidat de tu. Pensa sempre que aviat no seràs ningú i no estaràs en ningun lloc”
Aquestes paraules del llibre Meditaciones de l’Emperador Marco Aurelio, són les que utilitza Irvin Yalom per obrir un dels seus llibres, en el qual no sabria dir si parla de temes terapeùtics o potser seria millor dir que parla dels grans neguits de la humanitat.
Com diu Irvin Yalom hi ha dos grans reptes que els humans hem d’afrontar que són: que tots hem de morir i que cadascu és responsable de portar una vida plena.
Aquestes són paraules que anticipen l’arribada de la mort, o per contra, aquestes són paraules que donen sentit a la vida?
