Monthly Archives: abril 2019

ESCOLTANT ALLÒ QUE NO VULL SENTIR

Les persones hauríem de tenir un mecanisme que ens permetés escoltar des de la calma allò que no ens agrada sentir. Perquè segurament allò que no ens agrada que ens diguin conté una informació que ens pot fer millors.

Imagino un mecanisme pel qual la informació entrés dins la nostra ment, activant automàticament en nosaltres una respiració profunda i calmada, alentint el temps entre una respiració i una altra, eliminant el mecanisme de l’enuig, augmentant el de l’escolta i la curiositat i potser obligant-nos a posposar qualsevol resposta fins passades unes hores…

En aquestes condicions, què estaries preparat per escoltar?

SINESTÈSIA

Sinestèsia és el nom de l’exposició de Roger Velázquez a Artèria, i també és la paraula que utilitzem per explicar allò que experimentem quan hi ha diferents  sentits activats a l’hora donant-nos una informació peculiar del que estem veient.

No sé si entrar en sintonia amb algunes obres de les exposades seria considerat sinestèsia o simplement sintonia emocional, però això és el que se sent mirant una estona l’obra que acompanya aquest text.  Comences a emocionar-te d’una manera clara i encisadora, sents una nostàlgia estranya que després quan preguntes a l’autor et confirma que era la mateixa font inspiradora de la model.

Sempre m’han captivat aquestes situacions on pots confirmar en primera persona, que  les persones podem sintonitzar profundament entre nosaltres, i  les fotografies d’en Roger permeten aquest assaig,  perquè  la model no es pertorba si la mires fixament l’estona necessària per entrar en sintonia amb ella.

VILAPENSA LA FELICITAT

Vila?ensa  no és una paraula nova que algú acaba d’imaginar, no. Vila?ensa és el nom del festival del pensament de Vilafranca del Penedès, que aquest any tenia com a fil conductor  de totes les xerrades la recerca de la felicitat.

Filòsofs, periodistes, cineastes, escriptors, psicòlegs, metges i d’altres professionals han explicat la seva experiència de felicitat des de les seves professions, i els seus sabers. I el més curiós és que aquesta felicitat de la que han parlat i en la que hem pensat, està força allunyada de la idea de benestar, de somriures a les xarxes, de possessions mostrades, de competicions per ser el més feliç o per aparentar ser-ho.

Recordant el que deia Raimon Panikkar la felicitat no és quelcom que hàgim d’anar a buscar, sinó que és un estat intern que ja és dins de tots nosaltres i que es mostra com un desig o un anhel d’estar bé i que aquest estar bé està relacionat amb estar en el present. Ell ho deia d’una forma molt bonica i profunda: la felicitat és simplement estar en cada moment.