Monthly Archives: juny 2019

I WANT LOVE

Aquestes paraules que són el títol d’una cançó d’Elton John i que expressen una necessitat vital, Vull amor, són també el motor de la vida d’aquest talentós músic i el de la vida de molts nens i nenes menyspreats i menystinguts pels seus pares.

El problema que tenim els éssers humans és que si aquest amor incondicional, no només no ha existit, sinó que a més ha anat acompanyat de despreci pel que som, és possible que tot i haver aconseguit a l’edat adulta molt amor d’amics, companys, parelles o fans, no es podrà sentir.

Si no s’ha construït un model de què és amor durant la infància, a l’edat adulta no es pot distingir d’altres emocions o interessos. Es confon el que és bo per dolent i el que és dolent per bo, portant a una vida caòtica i plena d’excessos. La vida així és un sense sentit.

ELS AMANTS

Quant més ens veiem menys sento que m’estimes. És el que li diu l’amant per justificar que el vol deixar.

És estrany, hauria de ser a l’inrevés, quant més es veuen més hauria de sentir que l’estima.
Quan passa això que quant més es veuen menys estimació se sent? Quan només hi ha un afany de conquesta o de seducció per tal d’aconseguir  plaer. Quan el desig sexual no va més enllà del cos i el plaer que se’n pot obtenir.  Obtenir és la paraula clau en la qual fixar-se,  perquè si fos el plaer a obtenir i a  donar, l’amant sentiria cada dia més estimació i no menys, encara que tot fos purament sexual.

UN VIATGE IRRELLEVANT

Un viatge Irrellevant és un llibre de Lluís Llurba Gallisà  del qual en podríem parlar molta estona  perquè fa la descripció de comportaments humans absolutament quotidians, que tots hem viscut, però que malgrat ser tan comuns,  semblen nous quan els llegeixes en les seves paraules. És un llibre fet de pura  intimitat.

Diu: “Qui és ella? Ah, vet aquí la pregunta, no és fàcil…És, tal vegada, aquella jove d’unes esportives blau cel cordades per unes tiretes blanques; o, potser , la que acotxa el cap i es mostra confusa davant de la demanda de sexe; o bé, la dona esfereïdora que m’engega a la merda; o, podria ser, l’enigmàtica xicota de Times Square; o aquella noia bellíssima que, nua, respira i sospira al meu costat.

Com ho puc saber? Furgant i furgant dintre meu, cal exprimir-se el cervell…”

I jo em pregunto quantes hores hem pogut dedicar a intentar saber qui és algú que ens té enamorat, però que també ens ha traït o ens ha tractat amb menyspreu o simplement ens manifesta un interès erràtic, quan el més convenient seria entendre ràpidament que aquella persona és tot el que hem sentit estan amb ella. Tot!!!

Per més que intentem que una persona sigui només allò que volem i fem servir hores del nostre pensar a intentar assegurar això, la veritat és que les persones som bones i dolentes, agradables i furioses, divertides i aixafaguitarres, equilibrades i arrauxades, callades i malcarades, o si més no, ho podem ser. Ho podem ser tot.

Intentar que una persona sigui només la que nosaltres somiem, no és per res un viatge irrellevant, potser d’això va aquest llibre.

AMB QUI ET VINCULES?

Casualment dos dies seguits he escoltat en diferents mitjans la sorpresa d’un periodista en observar que les persones quan veiem que algú es bo en una cosa, tenim tendència a pensar que la persona és bona en tot, o que quan coneixem algú que ens cau bé tenim tendència a confiar-hi una mica massa cegament.

No és una estupidesa dels humans, no és quelcom que fem a consciència equivocant-nos estrepitosament. Encara que sembli increïble és una obligació biològica. És la necessitat d’estar vinculats. És la necessitat de confiar en algú.

Som éssers indefensos molt anys de vida i per ser cuidats i no sentir abandó, ni arriscar a ser abandonats realment, tenim un programa intern que ens obliga a vincular-nos, a confiar.

D’aquí que quan veiem signes com el somriure, l’escolta, la mirada atenta, alguns talents, la força i altres trets que ens inspiren protecció o seguretat, instintivament, i no voluntàriament, se’ns activa la necessitat de vincular-nos amb aquella persona.

Quins són els trets que més fàcilment et fan confiar? Confies en algú cegament? Si haguessis de dir a algú en quina persona ha de confiar, en què li diries que es fixes? Que et passa si algú confia cegament en tu?

CREANT EL CANVI

                                                  CREANT EL CANVI

Vols anar fent canvis que et facin sentir més coherent i més en equilibri entre qui ets i qui vols ser? Vols renovar alguns dels teus hàbits, remoure’ls i replantejar-te’ls?

Et proposo treballar aquells temes que sembla que et tenen encallat, i que per més que te’ls proposes no acaben fent-se realitat. El tema serà sempre una proposta teva personal i el camí pel qual transitaràs també ho serà, tot i que el farem en petit grup.


Quins poden ser aquests temes?

  • Aquelles petites coses del dia a dia que ens emocionen exageradament i no podem acabar de neutralitzar, aquells grans temes de la vida que segueixen en present en la nostra ment, creences que ens fan ser rígids, hàbits que se’ns resisteixen, habilitats que voldríem tenir…
  • Malalties que no es poden explicar mèdicament i que es cronifiquen inexplicablement.
  • Símptomes premenopàusics que sents amb excessiva intensitat com ara els fogots, la irritabilitat, o un estat baix d’ànim…


Treballarem des de l’EMDR, amb diferents protocols segons els temes, i amb l’estimulació bilateral. http://psicologiaclinica.cat/psicoterapia/emdr/  https://www.youtube.com/watch?v=Y1m_nqXhp-k
Lloc: a Igualada els dilluns a les 18,30h i a Barcelona els dijous a les 18,30h, amb altres opcions horàries si surt grup.
Material a portar: llibreta DNA 4 o foli i bolígraf i/o colors.    Duració: 1h 30min.     Preu:30€
Assistència lliure, prèvia reserva: 669388447  o  dolorsca@copc.cat

ELS CAMINS DE LA VIDA

Sempre hi ha un camí fins a arribar a aconseguir el que vols, el problema és que el camí a vegades pot ser tortuós, ple de rocs i infectat d’insectes que et poden picar, però també és veritat que hi ha camins lluminosos, clars i diàfans.

Com són els camins de la teva vida? Com és el camí pel qual has transitat des que vas néixer? Com són els camins relacionats amb la feina? I els camins que et permeten arribar fins als altres? I com és el camí que et porta al teu interior? Els podries dibuixar aquests camins?