Sovint sentim a dir: “És que jo sóc molt sensible”, és una expressió que parla de com ens afecten aquelles coses arribades de fora: la temperatura de l’aire, el tràfic, la contaminació o l’agressivitat de la gent quan ens parla.
El problema és que com més alta és la sensibilitat menys bidireccional és, és a dir, que allò que ens fan els altres ens afecta molt més que allò que fem nosaltres.
És possible que aquesta alta sensibilitat ens torni egoistes i centrats només en el nostre benestar, sense adonar-nos del benestar dels altres? L’alta sensibilitat fa que vulguem estar sols i aïllats, o fa que siguin els altres que ens apartin i ens vagin aïllant?
