Fa uns dies baixava al carrer molt carregada amb un moble i un noi em va dir: Sra., vol que l’ajudi? Per un instant fugaç vaig pensar que no havia sentit el que sí havia sentit. Em va sorprendre molt i em va fer sentir gratitud i orgull pel privilegi, no de protagonitzar, sinó de ser testimoni de que això encara passa en aquest món en que vivim.
Uns dies després, un company meu em va fer arribar un vídeo que m’agradaria que veiéssiu des del cor. La raó potser us dirà que és una mica ensucrat, però val la pena mirar-lo sense prejudicis per poder-lo sentir i experimentar. A mi em van sorgir algunes preguntes: Què heu estat sentint mentres el veieu? Què passaria al món si tots poguéssim practicar cada dia una mica d’aquesta conducta? I si fos una resposta automàtica en nosaltres? No és una conducta innata i per alguna raó no la practiquem? I si poguéssim inculcar als nostres fills aquesta forma d’anar per la vida i de veure als altres, quin tipus de món tindríem? Qui surt més beneficiat d’aquesta conducta, qui la practica o qui la rep?
Jo crec, que el món el fem tots cada dia i que podem influenciar-lo més del que sembla. Com deia Gandhi: hem de ser el canvi que volem veure en el món.