En el món occidental estem acostumats a prendre decisions basades en el raonament, argumentem sobre els pros i els contres de qualsevol cosa i inclús podem demanar consell a altres que també utilitzaran el raonament per ajudar-nos.
Moltes vegades aquests raonaments arriben a fer-se infinits, sense que res prengui prou importància com perquè estiguem segurs d’haver pres la millor decisió. Si analitzem una de les raons, ens sembla la més important, però pocs minuts desprès una altra raó ens ve al cap i ens sembla igualment important. Continuem dubtant, i ens tornem a fer tot el plantejament des del principi, és com si estiguéssim en un cercle del que no podem sortir. Aquest procés ens pot portar molt temps, sobretot, si la decisió a prendre representa un gran canvi en alguna de les àrees bàsiques de la nostra vida, i tot i així, seguim convençuts de que el raonament és l’única via que tenim per decidir.
Ja des de que som petits se’ns ensenya a raonar, separar els arguments positius dels negatius i valorar quins tenen més avantatges, quants guanys reporten els uns en contraposició dels altres. És una bona forma d’actuar, però és freda, calculada, lenta, i no té en compte que les emocions i els sentiments també són molt importants, i si no hi ha coincidència entre el que pensem i el que sentim d’una manera o una altre haurem de fer-nos responsables del malestar que anirà sorgint del nostre interior.
Tots tenim l’experiència de creure que hem fet la millor elecció, entre moltes opcions, en algun moment de la nostra vida seguint aquest model argumental, i tot i així, no sentir-nos satisfets, no estar contents i no poder gaudir dels beneficis que ens reporta. És conseqüència de que el que ens semblava convenient a nivell racional no ho era a nivell emocional.
La intuïció o l’emoció que ens desperta alguna cosa, és tant o més important que el raonament. La postura que el nostre cos i la nostra cara adopta quan estem en una posició contradictòria és molt més clara i fidel al nostre estat intern, que tot allò que puguem dir. Moltes vegades també ens passa quan observem als altres, que veiem coses que no són les que ens diuen.
Això que en diem intuïció i que té tant mala premsa per no seguir els passos de la reflexió i del raonament, ens informa de valors que també hem de tenir en compte si volem prendre decisions que siguin a l’hora les més eficaces i les que ens facin més feliços. Podem tenir les dues coses, malgrat que, haver potenciat tant el raonament ens ha fet creure que voler ser feliç va en contra de ser raonat, de tenir diners, poder, prestigi o qualsevol altre cosa material.
En el cos hi ha la resposta ràpida, instintiva i la més sincera davant de qualsevol circumstància: ens posem rígids davant les crítiques, tremolosos quan tenim por, vermells quan ens sorprenen, suats davant el desconegut, bufem mentre portem a terme obligacions que ens resulten desagradables i moltes altres sensacions que afloren corporalment, fora del control de la raó. Si les tenim en compte podem entendre que és un llenguatge molt mes universal que el de les paraules, un llenguatge amb menys ambigüitats i per tant si a l’hora de prendre decisions importants per nosaltres o per els altres l’utilitzem en la mateixa mesura que la raó, segurament ens construirem una vida molt millor i més coherent en tots els aspectes i les dificultats seran més fàcils de resoldre.
En una situació difícil tan important és preguntar-se què penso jo d’això?, com, què sento jo davant d’això?. Raó i emoció són conceptes que defineixen l’ ésser humà i ignorar qualsevol de les dues fonts d’informació ens empobreix com a persones.
