No em portis l’esmorzar al llit, només posa-t’hi tu.
He resumit en una frase un relat eròtic que llegia ja fa uns dies a Scriptoria i que vull fer servir d’excusa per reflexionar, amb molt poques paraules, sobre què fem a la vida amb algunes diferències existents entre homes i dones.
El relat estava escrit per un home i, segurament sense saber-ho, en llegir-ho tots ho hauríem pogut sospitar, i també pensaríem que qui li porta l’esmorzar al llit és una dona.
Perquè és tan difícil veure què vol l’altre i quan li volem fer un regal, un elogi o simplement un gest afectuós, no fem allò que l’altre vol i insistim a fer el que nosaltres volem?
Tan difícil és per un home portar l’esmorzar al llit a una dona o per una dona posar-se al llit amb un home?
