JOKER

No és una pel·lícula de por, però sents por en veure-la. No és una por que et porta a volguer-te agafar al teu company de seient i cridar, no. És una por freda, quieta i que et porta fins a l’emmudiment gairebé  quan veus a tot color el retrat del desemparament social.
Sembla que actualment ja hem acceptat que les persones podem tenir problemes greus a nivell psicològic, problemes afectius, relacionals, de conducta o de control d’impulsos, però com diu Joker, seguim esperant que les persones que els pateixen es comportin com si no els tinguessin.