Segons com hem sigut cuidats en la infància és tindrem tendència a cuidar en l’edat adulta.
Ansiosos, evitatius i segurs són les diferents maneres com els adults cuiden dels seus bebès i per tant són les diferents maneres com després aquests bebès s’aniran relacionant amb les persones de la seva vida.
Aquests models però no són fixes i inamovibles.
D’una banda, normalment a la infància tenim el privilegi de ser cuidats per vàries persones de les quals aprendrem a relacionar-nos de diferents maneres, podem tenir un pare ansiós i una mare segura, o una àvia evitativa i una cangur ansiosa o qualsevol altra combinació que ens portarà a aprendre cadascun d’aquests models, malgrat que sempre en tindrem un de predominant.
I d’altra banda, a l’edat adulta les relacions de llarga durada amb persones significatives, com ara la parella, poden fer canviar significativament la forma de vincle o relació. Si tenim una parella segura, podem ser més segurs del que seríem normalment. Si tenim una parella ansiosa o evitativa podríem amb el temps ser més ansiosos o més evitatius del que érem.
I per últim, hi ha una última possibilitat de canvi sobre la forma de relacionar-nos que vam aprendre a la infància, i és la que es pot aconseguir amb la teràpia. Quan nosaltres ens adonem de que el que vam aprendre era una forma d’adaptar-nos al medi en que vam ser criats, podem veure com aquesta adaptació segurament ja no és necessària en el present i és en aquest moment quan podem fer un aprenentatge nou, més adaptat al nostre ambient actual i al nostre desig de tenir millors relacions.
