Algunes persones saben de si mateixes preguntant-se directament a si mateixes, i d’altres, per tenir aquesta informació necessiten que siguin els altres els que diguin com les veuen. En el primer cas estaríem davant de persones amb referents interns i en el segon cas amb persones de referents externs.
Les persones de referents interns basen les seves decisions en allò que senten, prenen decisions sense consultar gaire als altres. Miren a l’exterior, escolten el que els altres diuen i ho passen tot per el seu propi sedàs. Els veiem com persones que en ocasions poden prendre decisions poc corrents i, tot i així, es mantenen tranquil·les i equilibrades.
Les persones de referents externs necessiten de l’opinió explícita dels altres, i si no la tenen la pregunten, se senten còmodes quan els altres tenen una bona percepció d’ells i a vegades donen més importància a l’opinió de la majoria, que a la pròpia, ignorant els sentiments i sensacions personals.
És millor una cosa que l’altre? Segurament com en tantes altres coses el millor és l’equilibri entre les dues opcions, per això esta bé conèixer quin és el funcionament dels dos tipus de persones, i sobretot quin és el nostre funcionament en les diferents àrees de vida.
Si ens fixem bé ens adonem que no som en totes les àrees de referents interns o en totes de referents externs, ni en la mateixa mesura, si observem en detall, és possible que necessitem sovint consell per vestir o per saber on anar de vacances i no el necessitem quasi mai per triar un cotxe o per canviar de feina. També ens podem adonar com va adquirint importància ser de referents interns o externs segons l’àrea en la que ens movem, des de les menys importants com podrien ser el com vestir cada dia, quin menjar comprar per una festa, si agafo el cotxe o la moto per anar a treballar, fins a les més personals, com quin tipus de persona sóc o si sóc suficientment valuós.
Quan parlem de nosaltres mateixos, de qui som i no tant del què fem, i tenim referents interns ens resulta molt més fàcil elogiar-nos per lo positiu i fer-nos autocrítica per lo negatiu i per tant la regulació dels estats anímics i de les conductes estarà basada en els nostres sentiments. Si depenem excessivament de referents externs, aquests elogis i crítiques vindran de fora, per tant variaran en funció de com siguin les persones amb les que ens relacionem: si estem amb persones positives ens faran sentir més adequats i si estem amb persones molt crítiques ens hi faran sentir menys, quan en realitat som els mateixos. Sigui com sigui, si els nostres referents són principalment externs, la vivència de nosaltres mateixos estarà en mans dels altres. Perillós, no?
