La teoria del vincle que va explicar John Bowlby i que posteriorment va ser reforçada pels estudis de Mary Ainsworth, explica que: Quan un nen neix es relaciona bàsicament amb la seva mare, amb qui ja ha començat a construir un vincle durant la gestació. En aquesta relació el nen aprèn a regular les seves emocions i es forgen les bases per les seves relacions futures, tant amb els altres com amb si mateix.
En el moment del naixement l’hemisferi dret, que és l’emocional, està totalment en acció, mentre que l’hemisferi esquerre, considerat el racional, està encara desenvolupant-se. El nen expressa tots els seus estats emocionals mitjançant el cos, i tot i que no parla, sí que es comunica. Manifesta: tranquil·litat, quietud, calma, o neguit, inquietud, malestar, i plors amb tot un munt de matisos. La mare, pare o cuidador principal, percep tots aquests estats també des del seu hemisferi dret que és el que li permet entendre, desxifrar i emmirallar-se amb l’estat emocional del seu fill, donant-li així la millor resposta possible: calmant, assossegant, alimentant, netejant, confortant i acariciant. En aquest diàleg emocional, el nen aprèn tant de les seves emocions i de com son ateses, com de les emocions dels seus cuidadors, que ell percep quan interactuan.
Si cada estat emocional del nen és entès i atès per una mare cada dia més experta, el nen aprèn a demanar però també a esperar, confia i sap que les seves necessitats seran cobertes. En el futur confiarà en si mateix i en els altres. Gaudirà d’un vincle segur.
Si a mesura que manifesta els seus estats emocionals la mare no els entén o no els pot atendre, el nen primer desesperarà, però progressivament desistirà, es retraurà emocionalment. En el futur confiarà poc en ell i en els altres. Tindrà un vincle evitatiu.
Si el nen mostra un estat emocional i uns dies es atès, però d’altres no, o a vegades rep molta atenció i a vegades no en rep gens, és a dir que la resposta a les seves necessitats no és previsible, el nen es confon irremediablement. Les seves relacions futures seran inestables i es sentirà molt desorientat. Tindrà un vincle ansiós o desorganitzat.
A mesura que el món relacional del nen es va ampliant amb més persones importants, com són: germans, avis, mestres, companys, aquest vincle bàsic es va consolidant, definint la forma com el nen i posteriorment l’adult, es relacionarà amb els altres i com regularà les seves emocions. Sortosament el vincle es pot reparar. Les mares i els pares poden aprendre a reparar la relació si per algun motiu no ha estat encertada, a més comptem amb la capacitat innata de resiliència personal, i també sabem que en les relacions futures es poden promoure estils de vinculació diferents dels apresos a la infància, inclús de vincle segur.
En aquest vídeo podeu veure com comencen a regular-se les emocions en la relació mare-fill, i també com es repara el vincle.
