A la natura hi ha una llei no escrita que diu que no es pot matar a ningun individu de la mateixa espècie. Els animals lluiten ferotgement per aconseguir menjar, territori o parella, però no es maten. Maten a altres animals de diferents especies per menjar. La mateixa natura els ha dotat d’un sistema d’inhibició de l’agressivitat quan perceben que el seu contrincant expressa por o submissió, d’aquesta manera aturen l’agressió i es consideren vencedors.
Nosaltres els humans, !tan avançats respecte als animals!, naixem amb els mateixos mecanismes biològics, però ens hem allunyat tant de la naturalesa que hem anat ignorant instints que ens regulaven l’agressivitat sobretot l’agressivitat contra els nostres, contra nosaltres mateixos.
Ara tan humans com som i tan orgullosos com ens sentim de la nostra intel·ligència i de la nostra capacitat de reflexió, som capaços de matar no a individus d’altres especies per menjar, sinó a persones com nosaltres, del mateix planeta, del mateix país, de la mateixa ciutat, de la mateixa família i de la mateixa parella. Aixó és el súmum de l’humanitat.
Potser hauríem de ser una mica més animals?
