Galeria

RESPOSTES DE SUPERVIVÈNCIA

Totes les persones, sense excepció,  tenim accès a tres tipus de respostes de supervivència que són: lluitar, fugir o  congelar-se. En diem respostes de supervivència perquè s’activen quan estem davant de situacions que ens sobrepassen emocionalment, que les considerem molt perilloses, que ens fan sentir ansietat, que creiem que ens faran perdre el control, que ens fan pensar que nosaltres o algú estimat pot morir o de les que sentim que no podem escapar.

Aquestes respostes són ràpides, automàtiques, instintives i no necessiten del raonament per fer-nos actuar. Exemples de respostes de supervivència de lluita són:  persones molt porugues que han pogut salvar a algú en un accident de tràfic, o persones molt pacífiques que s’han  enfrontat a patades amb algú amb moltes més possibilitats que ells, o un adult que es desespera al no poder obrir una porta que esta intentant obrir al revés. Exemples de respostes de supervivència de fugida són: un adult que surt corrent d’un ascensor si puja una altra persona,  pares o mares que han sortit corrent d’un lloc oblidant-se dels seus nens. Exemples de respostes de supervivència de congelació o paralització són:  persones amb bones condicions físiques que no han pogut defensar a un nen en una situació crítica, un adult que no sap nedar i es queda rígid en caure en un llac on l’aigua li arriba als tormells.

 Després que algú s’hagi trobat en una d’aquestes situacions difícils, on el sistema ha activat respostes de supervivència, la persona  pot estranyar-se de la seva pròpia actuació, perquè moltes vegades no té relació amb la forma habitual de ser i de comportar-se.

 Aquestes respostes es desactiven quan la situació perillosa ha acabat i a partir de llavors tornem a tenir accès al raonament, a la nostra manera de resoldre problemes i a la presa de decisions habitual. Podem tornar  a regular les nostres emocions,  adonar-nos de que ja ha passat tot i  emprendre mesures adequades de prevenció per properes ocasions, en definitiva es produeix un aprenentatge derivat de les situacions difícils.

 Quan un nen de curta edat passa per situacions crítiques i es veu abrumat per la por, aquestes respostes s’activen igual que en un adult, però amb la diferència que el nen no té encara suficientment desenvolupada la funció de  raonament i la seves experiències de la vida són molt poques. No sap encara resoldre gaires coses,  és bàsicament un ésser emocional que pot quedar-se fàcilment bloquejat en les emocions sentides, per tant, si no té persones al voltant que desprès d’haver patit una situació de perill l’ajudin a regular la por, a entendre que ja ha passat tot, que ja està segur i protegit, la resposta pot quedar activada tot i que la situació crítica s’hagi acabat.

 Què passarà si la resposta de supervivència queda activada?  Doncs que el nen anirà creixent i es convertirà en un adult amb el sistema d’alerta engegat i generarà cada cop més ansietat a situacions neutres o respostes impulsives i incomprensibles davant d’estímuls aparentment neutres, però que coincideixen en algun aspecte amb la situació crítica viscuda. Aquesta activació continuada que ara ja és innecessària fa més difícil  l’aprenentatge de conductes de prevenció o de protecció.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.