Ja no te’n recordes, oi, de com va ser el teu primer dia de pràctiques amb el cotxe per poguer aconseguir el preciat carnet de conduir, que et donaria la llibertat d’anar una mica més lluny i ser una mica més lliure?
Segur que senties nerviosisme i un punt d’ansietat, però res et va aturar. Volies la llibertat i justament perquè la volies vas actuar sobreposant-te a sensacions desagradables que et xiuxiuejaven que era millor que et quedessis a casa, o que baticinaven que no te n’ensortiries, o et vas fer resisten a intenses pessigolles internes, als batecs cardiacs com a música de fons i a les mans molles i tremoloses.
Així és com vas construir un bocinet més d’autoconfiança. I així és com vas obrir vies mentals d’autoconfiança per afrontar altres reptes futurs que anirien venint.
No es neix amb un diposit plè d’autoconfiança.
L’autoconfiança es construeix en cadascuna de les situacions de la vida en que fem allò que ens hem proposat, independentment de l’ansietat que sentim.
