Se sap que hi han importants diferències a nivell cerebral entre homes i dones, tant en l’estructura com en la química i les hormones. Per tant la forma de funcionar i d’enfrontar-se a les circumstàncies diàries també és diferent per uns i pels altres. Escoltem, mirem i sentim diferent.
Si parlem d’estructures cerebrals, algunes diferències que s’han observat són: que el cervell femení té més espai cerebral dedicat a la gestió emocional i a la memòria, per aquest motiu les dones poden entendre, empatitzar i recordar amb més facilitat els estats emocionals dels altres i els seus propis i, en contraposició, el cervell masculí té més espai dedicat al sexe, l’acció i l’agressivitat, per aquest motiu els homes pensen en més ocasions en el sexe i en situacions de conflicte, poden passar amb més facilitat a l’agressió.
Com diu la neurobióloga Louann Brizendine no hi han cervells unisex, tenim cervells femenins i cervells masculins. Crec que és una sort, i que les diferències les hem de veure com una complementarietat, no com una competència. La comprensió i acceptació de com som i de com és l’altre, ja sigui per les estructures i la química cerebrals o pels aprenentatges, facilita les relacions humanes. Aquestes dades no ens determinen, no ens obliguen a res, però si que ens predisposen, a les dones a tenir comportaments de dona i als homes a tenir comportaments d’home.
Veient aquest vídeo, es pot gaudir una estona de l’escenificació humorística, portada al límit, del singular funcionament cerebral.
