EL COS PARLA

Que el cos parla és una evidència i que nosaltres el podem fer parlar també.

En una visita a Londres fa forces anys, i mentre part de la família descansava, vam entrar en una botiga de productes cosmètics amb olors a fruita que llavors encara no podíem gaudir a la nostra terra. Encuriosides vam anar obrint i olorant tots els testers que hi havia. Quants més productes  anàvem olorant més ens anaven agradant. El més embriagador, el més dolç, el més intens, el més àcid i gairebé alhora en la nostra ment se succeïen escenes recordades: el suc de taronja del matí, el plàtan menjat en una plantació a Canàries, el coco de les antigues cremes solars que ens permetien passar hores a la platja, el mango d’un gelat pres amb bona companyia…

L’experiència encara va anar més enllà. Vam perdre la noció del pas del temps mentre ens recreàvem entre tantes olors i tants records, sentíem tant el benestar i el divertiment que volíem continuar i repetir i repetir altre cop aromes ja investigades, ben bé com una addicció. No volíem marxar.

A primera vista sembla una experiència banal en un viatge fantàstic. Però jo crec que en part el viatge va ser fantàstic perquè hi va haver aquesta saborosa experiència.

La vida està repleta d’aquestes experiències que van formant una xarxa de records associats amb sensacions, emocions i sentiments i que es reforcen cada cop que en tornem a viure un d’ells i ens motiven a repetir l’acció.

Encara avui, després dels anys, quan veig alguna d’aquestes botigues faig un càlcul instantani del temps que tinc per saber si hi puc entrar, somric i recordo, tot i que quasi sempre he de passar de llarg.

Això que ens passa a tots i amb infinitats d’estímuls com les olors, les cançons, els tons de veu, els gestos, ….ens fan experimentar un estat emocional i ens fan prendre decisions. Si són agradables, ens hi aproximarem i si són desagradables, ens allunyarem.

Aquesta relació estímul-resposta corporal tan biològica i natural ens permet una cosa més i és que la podem reproduir amb finalitats relaxants, de benestar o d’activació. Si volem tenir un estat emocional determinat, només cal pensar quins estímuls estan relacionats amb aquell estat i activar el nostre sistema emocional-corporal repetint-los. Si volem transportar-nos a la nostàlgia dels temps de platja, sol i jocs potser podem olorar una crema solar, si volem viatjar a França, podem assaborir un bocinet de mantega o si volem animar-nos a treballar, potser podem escoltar les cançons amb percussió que ballàvem incansablement a l’adolescència.

Si estem atents, podrem comprovar com ens parla el cos i també el podrem fer parlar.

(El prestigiós neuròleg  Antonio Damasio ho explica molt millor a la seva teoria dels marcadors somàtics que podeu consultar aquí:            https://youtu.be/JQVC-gr5xL8 )