Elles ens enganyen és el que diu un home que fa poc que està separat. Ho explica dient que les dones enganyen perquè abans de viure en parella hi ha molta disponibilitat sexual i després aquesta ja no hi és o es veu molt reduïda.
Però segurament si preguntéssim a una dona faria la mateixa queixa, amb la diferència que no es queixaria de disponibilitat sexual sinó de romanticisme. I ho explicaria dient que està amb un home que prometia romanticisme i detalls personalitzats i ara això ja no hi és.
Jo dubto que hi hagi intencionalitat, gairebé tothom vol allò que el fa sentir bé i generalment gaudeix de veure que l’altre també gaudeix amb allò que li donem. La trampa potser està en pensar que el que un vol, sexe en el cas dels homes i romanticisme en el cas de les dones (amb les excepcions pertinents) és primer i més important que el que l’altre necessita. Ull! perquè diuen que un home pot ser romàntic si té sexe, i una dona pot ser molt sexual si se la tracta amb romanticisme.
Enganyem les dones i els homes? Estem esperant conscientment a viure en parella per restringir els desitjos de l’altre? O potser en la vida de festeig i coneixença donem el millor de nosaltres, estem proactius en agradar i conquerir i després amb la convivència ens relaxem i ens tornem una mica passius? Potser ens aclaparen les noves tasques de parella i reduim l’espai de cura de l’altre i de divertiment? Només és l’altre que ens ha de donar alló que volem o només és decidir qui ha de donar primer?
