Quan els nens estan estressats no poden aprendre.
L’estrès sempre és conseqüència de la percepció de perill i si un nen o un adult sent que ell o les persones que estima estan en perill o que una situació repetitiva és perillosa, no poden estar concentrats en les seves tasques rutinàries o quotidianes. La percepció de perill activa el sistema de supervivència de forma que les persones passen a estar en alerta i a respondre a les situacions perilloses des de la fugida, la lluita o la immobilitat.
Un nen que és maltractat per pares que li peguen o el criden constantment, està tot el temps amb l’atenció centrada en quan serà pegat o renyat o insultat, per poder adaptar-se a la situació i trobar una resposta que li permeti sobreviure. Les possibles respostes seran o bé tornar-se un rebel que es queixa de tot i que encara desafia més als seus pares, que seria la lluita, o bé adopta un paper submís i desapareix tan aviat com pot de l’escena violenta, resposta de fugida, o es queda paralitzat, sense saber què fer o tot i saber-ho no poder-ho portar a terme.
Quan aquest estat d’alerta es repeteix i es repeteix, queda activat tot el temps i el nen respon amb respostes de supervivència davant de situacions perilloses però també davant de situacions neutres. El sistema queda encallat. Malgrat que el nen canviï de situació, per exemple quan va a l’escola o està amb altres persones, no podrà concentrar-se. És a dir que tot i que el nen potser va a l’escola i allà l’ambient és bo i ell se sent segur, el seu sistema d’alerta ja no es desactiva i tenim el nen que té molt mal comportament sense causa aparent, agressivitat gratuïta i desafiaments a mestres i a tots aquells que li portin la contra, o el nen que està a la lluna constantment, sense connexió amb el que passa a la realitat, tot i que diu interessar-li l’escola o passar-ho bé amb els seus companys. O podem trobar el nen inactiu, el que no s’immuta per res, el nen que percebem com si no tingués energia.
La magnitud del maltractament no queda limitat al dany personal quan el nen està a casa, sinó que s’estén a totes les àrees del desenvolupament. El nen aprendrà amb moltes dificultats perquè la seva ment està tot el temps pensant en què passa a casa seva i en sobreviure, per tant la seva situació escolar i social empitjorarà sense remei.
En moltes ocasions aquests nens quan arriben a adults no són gens conscients de la relació entre estar sotmesos a una situació perillosa i la dificultat per aprendre. Només saben que l’aprenentatge és una font interna automàtica d’estrès sense saber-ne la causa.
L’aprenentatge a l’edat adulta serà possible si treballen per desfer-se de l’ansietat associada des de la infància.
