Quant temps passem imaginant un projecte fantàstic que no acaba d’arribar mai?
Passar a l’acció és el que finalment porta a un bon projecte, molt més que la pròpia idea. Pensar excessivament porta a l’ansietat i actuar porta a que ens mantinguem enèrgics, motivats.
Si no passem a l’acció i només ens dediquem a imaginar les moltes coses que voldríem, és probable que no arribin mai. De fet l’error ja és pensar que el que volem ha de passar i no plantejar-nos que el que volem ho hem de fer. Estar sempre a l’espera és un indicador de que posem la responsabilitat del nostre projecte en els altres o en factors externs a nosaltres. Però si fem autocrítica ens adonarem que quan no actuem és per por al fracàs, a l‘èxit, al què diran, a l’esforç que haurem de fer, a pensar que no serem capaços de tirar endavant, i a moltes altres fantasies no comprovades que actuen com a inconvenients insalvables.
La responsabilitat de que les coses passin és nostre. Si ens posem en marxa i actuem començant a fer el pas més petit que puguem imaginar, el nostre projecte començarà a ser possible i podrà arribar allò que volem. I si per algún motiu no arriba, segurament trobarem pel camí alguna altra cosa que ens interessa tant o més que la que ens havíem proposat.
