Ets una persona que t’agrada pensar sobre tu mateix, sobre el món i sobre com succeeixen les coses o prefereixes passar ràpidament a l’acció?
Quan estas cansat i avorrit necessites recollir-te, aïllar-te i buscar un lloc de calma o bé prefereixes sortir i buscar gent amb la que parlar i desconnectar de les teves preocupacions?
Quan penses en la sortida ideal programes un sopar amb un amic i una bona conversa o en canvi penses en reunir-te amb un gran nombre de persones i en múltiples activitats a fer?
Quan ets a la feina prefereixes abordar una tasca i acabar-la abans de començar la següent o prefereixes tenir varies tasques en marxa alhora?
Necessites reflexionar sobre tots els detalls possibles perquè res no se t’escapi i puguis arribar al millor resultat o prefereixes reaccionar ràpid i anar provant fins que el millor resultat arribi?
No tenir totes les dades et posa nerviós o pel contrari tenir totes les dades alenteix la teva feina perquè t’avorreix?
Prefereixes treballar sol o t’agraden els treballs en equip?
El no tenir res que fer t’agrada o t’avorreix?
T’agrada escoltar primer i parlar desprès o prefereixes parlar i desprès escoltar als altres?
Són moltes les preguntes possibles, però si al llegir-les tu et decantes per la primera opció que et proposo és que segurament ets una persona introvertida i si has contestat amb la segona opció a totes o a la majoria és que segurament ets extravertit. Què te de bo una opció o l’altre? Doncs res. Són dos formes de ser i dos formes de respondre al món, totes dues molt valuoses.
Quin és el problema? Doncs que a la nostra societat el fet de ser introvertit s’ha associat a persona trista, desmotivada, poc sociable, i altres qualificatius tots ells negatius, i en canvi s’ha sobrevalorat el ser extravertit. Conforme anem fent de la nostra una societat ràpida, que va a contra rellotge, on en el mateix minut han de cabre múltiples activitats, on les noves tecnologies ens fan omnipresents, aquesta valoració negativa dels introvertits s’accentua i els hi deixa menys espai al món.
L’escriptora, advocada i consultora Susan Cain partint de la seva pròpia experiència com introvertida ha fet un fantàstic treball per donar més valor als introvertits, i n’ha fet un llibre amb el títol: El poder de los introvertidos en un mundo incapaz de callarse. En aquest no només fa una defensa i un elogi de la introversió, exposant exemples de bones actuacions pròpies de persones introvertides, sinó que també explica com els introvertits són persones amb una alta sensibilitat, veuen, senten, escolten, i perceben una gran afluència d’informació de la que no es poden abstraure, la volen tenir tota en compte, per això col.locats en ambients on hi han molts estímuls (festes, grans grups, multi-activitats, rapidesa, etc) es cansen ràpidament i s’atordeixin, perquè estant captant i posant en relació tot allò que els hi arriba i això, requereix molt temps i esforç.
Si ho preferiu podeu veure també un vídeo on ella explica la seva forma de veure-ho.
