Tot té una cara i una creu, el blanc i el negre.
Fixem-nos en paraules que fem servir per definir-nos: ambiciós, extravertit, meticulós, tenir les coses clares, cap-quadrat… Dit així algunes persones ja podrien dir que unes són qualitats i altres defectes, i argumentarien amb facilitat que ser ambiciós és negatiu o que ser extravertit és positiu. Tot depèn del color del cristall amb que es mira, i depenent de com ho mirem serà com ho veurem.
Segons el tipus de persona que siguem percebem en aquestes i en moltes altres característiques, aspectes més positius que negatius o a l’inrevés. Aquesta forma de veure-ho es va perpetuant en el temps perquè no ens ho qüestionem més. Cada vegada que aquesta paraula apareix en una conversa o en una definició o nosaltres mateixos la utilitzem, li donem la valoració que nosaltres li hem atorgat de bon principi i això orienta el nostre pensament a buscar la confirmació de les nostres creences al respecte. Per exemple si estem davant d’una persona molt optimista i per nosaltres aquest és un tret positiu, sempre buscarem les proves de que la persona optimista és molt feliç, però no mirarem i per tant no veurem o no tindrem en compte el moment en que aquesta persona és poc realista o s’estavella en tasques que no ha valorat de forma objectiva. Així és com es va consolidant la creença sobre el sentit que té per nosaltres l’adjectiu utilitzat.
Una única forma de veure les coses ens fa rígids en les nostres creences, inamovibles en el nostre punt de vista, intolerants amb les dels altres, fent-nos viure com si fos veritat que hi hagués una única manera de veure el món.
Si definim les paraules que hem utilitzat anteriorment, podem dir que:
Ambiciós, és el que ho vol tot. És incansable o incapaç de parar?. És perseverant o pel contrari és un tossut?
Extravertit, és de fàcil relació. És sociable o potser és que no pot estar sol?. És el que es comunica bé o el que no deixa parlar als altres?
Meticulós a la feina. Li agrada que les coses quedin bé o és víctima de no veure-ho mai prou bé i per tant no poder acabar?
Tenir les coses clares. Sap el que vol i no es desvia del camí traçat o no deixa entrar mai res de nou?
Cap-quadrat. És ser metòdic i eficaç o és no poder gaudir de lo inesperat?
És molt enriquidor personalment i també molt positiu neuronalment, intentar veure el punt de vista oposat al nostre, és a dir, el que ens ve de forma instintiva. Enriquidor perquè ens aproxima als altres, ens fa tolerants, de mentalitat oberta, curiosos. Positiu perquè a nivell cerebral, les nostres connexions neurals es multipliquen generant milers d’associacions noves que ens donen rapidesa i flexibilitat de pensament.
Tant de bo, amb certa freqüència, ens poguéssim fer algunes preguntes: Quin seria el pensament contrari al que tinc jo habitualment? Com actuaria jo si penses de forma oposada a la meva? Com és aquella persona que veu les coses d’una forma contraposada a la meva?
