Galeria

LA PREGUNTA DE LAS DIEZ DE LA NOCHE de Kate de Goldi

No hauria llegit aquest llibre si algú molt estimat no hagués insistit perquè ho fes. Li agraeixo, el llibre s’ho val. La pregunta de las diez de la noche, parla d’uns nens a les portes de l’adolescència i les seves singulars famílies, la seva evolució i els seus neguits.

Evolució és que:

Una nena adolescent és acceptada en un grup de nens adolescents, només si aquests nens poden competir amb ella. No és suficient que aquesta nena sigui bona en els esports o en les activitats que practiquen els nens, sinó que ha de representar un repte per ells.

 Un adolescent sent l’enamorament d’una forma sensorial molt abans de pensar, creure o estar segur d’aquest fet. Per aquest motiu tot i que l’adult pot veure aquest enamorament ell el nega, perquè només sap quines sensacions té, però encara no li pot posar un nom.

Neguit és:

El que sent un nen que conviu amb una mare depressiva i agorafòbica. Va creixent al mateix temps que construeix la seva vida adaptant-se a aquest trastorn, fins que a l’adolescència comença a fer-se preguntes de perquè passa el que passa, sent incomoditat pel rol familiar que aquest trastorn li obliga a representar, i vol saber, saber si el que veu és la realitat, si se’n pot parlar, si es pot canviar, si ell serà igual, etc..

Què representa per un nen conviure amb persones que pateixen algun tipus de dificultat psicològica que els obliguen a conductes rígides i inflexibles? Com s’anirà adaptant a aquestes conductes i se les farà seves?

Què aprèn un fill quan conviu amb un pare que no pot sortir de casa, o que no pot arrelar-se enlloc, o que comprova constantment si ha tancat el cotxe, o que no pot pujar en ascensor, o que està apàtic tot el temps, o que és altament irascible, o …? En tots els casos els nens intentaran trobar una explicació coherent sobre les limitacions dels seus pares i construiran teories subjectives sobre la situació que viuen. Aquestes teories estaran lligades al seu nivell maduratiu i no necessàriament a la realitat, se les creuran i actuaran en conseqüència, compensant el dèficit que perceben, lo que els portarà a ser nens cuidadors, protectors o salvadors dels seus adults o tot el contrari, revel.lant-se i generant conflicte.

És molt important explicar amb un llenguatge adequat a cada nen, quin és el problema i la dificultat que té l’adult, que ells no en són els responsables, i que ells no tenen perquè ser iguals encara que en alguns aspectes s’assemblin. Si es conversa sobre aquestes dificultats els nens seran lliures de rumiacions i de conductes rituals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.