Fa pocs dies en sentir la notícia de la mort d’una actriu em va semblar que per primera vegada s’anunciava un detall diferent dels habituals: havia mort sola. No se si era necessari matisar això o si pertany a la seva intimitat i no ens calia saber-ho, però tot i així, em va venir al cap automàticament una pregunta: No l’estimava ningú? Espero que no sigui així i que aquesta associació d’idees morir sol és igual a no ser estimat, no sigui certa, però suposo que hauríem de fer alguna reflexió al respecte i pensar que potser és el preu que haurem de pagar tots plegats per aquest individualisme tan de moda de la nostra societat. Jo, jo i primer jo. No tenim temps per res ni per ningú, tot el temps el necessitem per les nostres coses, que no ens entretinguin amb futilitats, tenim l’agenda plena.
Doncs, si volem viure sols, potser ens haurem de fer a la idea que també haurem de morir sols.
2 responses to “MORIR SOLS”