Segons Seligman, les persones pessimistes creuen que les circumstàncies negatives per les que passen a la vida, duraran molt temps, espatllaran els seus plans i es produeixen per culpa seva. Tot el contrari que les optimistes, que creuen que les circumstàncies negatives són un contratemps que durarà poc temps, i no és culpa d’ells sinó de factors externs.
Aquestes característiques explicarien que els pessimistes defalleixen ràpidament en sentir-se indefensos, mentre que els optimistes s’hi enfronten com si fos un repte que encara els fa més forts i els motiva per una següent vegada?
Podem intentar canviar aquesta forma de veure els problemes? Si els podem pensar com fets causats per factors externs els enfrontarem amb més energia i motivació?
