Heu escoltat alguna vegada a algú explicar que té una veu que l’acompanya i que l’ajuda a resistir una mica més quan està fent un esport dur? O algú que diu que té com la sensació de tenir un àngel i un dimoni dins que es barallen? O persones que expliquen que hi ha algú dins seu que les critica i els hi diu coses com “sempre ho fas malament”?
Hi ha persones que parlen clarament de tenir la consciència de tenir veus internes, i no estic parlant d’al·lucinacions o deliris. No. No estic parlant de patir una malaltia mental. És simplement una sensació de tenir una veueta que ens anima a fer alguna cosa que creiem que no som capaços de fer. O a vegades tenir la sensació d’estar actuant automàticament d’una forma perjudicial per nosaltres o pels altres, en una situació molt concreta i sentir que no podem deixar-ho de fer.
Aquest és un fenomen habitual del qual no se’n parla perquè normalment ho associem al fet que alguna cosa dins nostre no funciona bé. Són simplement formes de funcionament, podríem dir automatitzades, de les quals hi ha persones que en tenen molta percepció i d’altres no tant.
Tots podem tenir dins nostre un metge intern que ens diu si ens hem refredat, el que hem de prendre o si hem d’anar a l’hospital. Un valent a dins que ens diu “això ho pots fer”. Un sensible, que s’emociona amb massa facilitat. Un vergonyós que ens fa sentir inadequats. Un humorista que sap relaxar l’ambient. Un venjatiu que recorda totes les ofenses rebudes i espera a tornar-les. Un ansiós que tot el temps està preocupat per ser perfecte o per tenir el control, un mandrós que saboteja una actitud d’esforç…
Aquests personatges no sempre estan en acció, de manera que a vegades pot actuar un poruc a l’hora d’anar al metge i en altres un valent a l’hora d’afrontar un tractament dolorós, per exemple. Però hi ha vegades que actuen o pretenen fer-ho alhora, és a dir es barallen en el nostre interior: Una part de nosaltres vol que fem esport i una altra vol seure al sofà. Una part vol deixar de fumar i una altra vol fumar. Una part sent atracció per algú i una altra sent repulsió.
Sembla que parlem d’emocions, però sentir aquestes veuetes aniria una mica més enllà perquè les sentim com imposicions o automatismes, alguna cosa que escapa una mica al nostre control.
Les negatives i bloquejants s’han generat en situacions de trauma i ens fan ser d’una manera que no ens agrada, exageradament geniüts, porucs o descontrolats. Les positives i estimulants s’han generat en situacions de creixement personal on algú ens ha elogiat o en situacions on ens hem sentit forts, i ens poden fer sentir poderosos, capaços o valents.
I què fem doncs amb aquests habitants de la nostra ment?
Les veuetes negatives les hem d’intentar entendre i reparar, com si fossin amics que ens necessiten. Les positives les hem d’activar per fer front a situacions difícils, igual que si volguéssim incentivar a un amic que creu poc en ell mateix.
No podem oblidar que cadascuna d’elles és en realitat una petita part de nosaltres, per tant hem d’aprendre a cuidar-les.
