SHAME

Steve McQueen en la pel·lícula Shame, crea un excel.lent retrat de qui pateix una adicció sexual (Michael Fassbender) i de qui viu amb un transtorn límit de la personalitat (Carey Mulligan). Segurament no es pot afegir res més a aquests personatges per fer-los més purs.

Poden tenir algun grau de control sobre el seu comportament? Viuen tot el temps intentant controlar els seus impulsos? Poden viure a estones preocupats per aquestes necessitats imperioses i a estones ocupats en les seves tasques quotidianes? Quant temps mental ocupa aquest desequilibri i l’intent de controlar-lo?

 Jo em quedo amb el que ella li diu “NO SOMOS MALOS, SOLO VENIMOS DE UN LUGAR MALO”. S’ha de viure tota la vida amb la influència d’aquest lloc dolent que respresenta un passat o una infància traumàtica?  Posant el punt de mira en aquest lloc, un pot començar a qüestionar-se la creença de si és realment una persona dolenta,  i començant per l’acceptació dirigir-se cap a la compasió i la comprensió que mereix tot supervivent de llocs dolents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.