El silenci també forma part de la comunicació. Tan important és allò que es diu com allò que no es diu mentre no es parla.
Què passa en els moments de silenci en companyia? A tots ens passa el mateix?
Generalment, el silenci en companyia genera força tensió. Fa por. Els pensaments es poden desbocar al nostre interior: ens atabalem pensant què dic, què dic, pensarà que sóc avorrit, he de ser divertit i entretindre’l, sóc un mal conversador,…També es poden desbocar les sensacions: començar a suar, o a tremolar, fregar-nos les mans, mirar al buit….
Ens aniria molt bé haver après a estar en silenci com una habilitat més que portéssim incorporada des de la infantesa, perquè en moltes ocasions en l’interès perquè aquest silenci exterior no es produeixi o per no sentir el desagradable soroll interior, parlem i parlem i parlem de forma excessiva i innecessària.
Com tots tenim ocasions per experimentar aquest silenci en companyia, és fàcil fer una pràctica i proposar-nos simplement respirar, respirar amb una condició que és la de ser plenament conscients que estem respirant, dedicant només uns segons a observar per on creiem que circula l’aire en el nostre interior. Només són uns segons i si ho aconseguim, la calma retornarà a l’interior i el que hi hagi a l’exterior deixarà d’espantar-nos.
Quan dues persones poden estar en silenci permetent que cadascú tingui la seva vida interior pròpia diferent de la que tenen en comú és un indicador de confiança, així que només per això ja val la pena intentar-ho.
