PER FI S’ACABA

Aquests dies de campanya electoral que se’m fan tan pesats, els aprofito per pensar i imaginar com deuen ser a casa seva algunes d’aquestes persones que ens volen representar. Com són a la seva vida quotidiana,  la que van construint fora de les càmeres? Perquè cadascú som com som i de perfectes no en som cap, però és que hi ha algunes persones que realment criden la meva atenció.

Mentre fan les seves intervencions imagino com deuen ser com a mares o com amigues, aquestes que no saben parlar de res espontàniament i que només repeteixen unes consignes ben memoritzades però mal historiades?  Com ho deuen fer quan estan en grup i es presenten diferents opinions o diferents desitjos fruit del sentir personal? Deuen agafar-se a la norma i repetir-la malhumoradament una i una altra vegada i una tercera si cal? Sempre parlen amb aquest to burleta i menystenint l’altre? Deuen tenir amics fidels? Poden riure lliurement amb les seves parelles o només ho poden fer des de la ironia? Qui hi ha al cap del temps al seu costat? …

Bé, potser només és un joc imaginari que no em porta a res més que a conjectures, però és la meva manera d’entretenir-me quan algú m’apareix de continu en el meu espai personal sense jo voler-ho.

CINEMA QUE EMOCIONA

Ens veiem diumenge dia 28 a les 17,30h a Miralles per veure THE RIDER

Anima’t i vine!!! parlarem dels girs de la vida i de la fortalesa de les motivacions humanes. 669388447

ESCOLTANT ALLÒ QUE NO VULL SENTIR

Les persones hauríem de tenir un mecanisme que ens permetés escoltar des de la calma allò que no ens agrada sentir. Perquè segurament allò que no ens agrada que ens diguin conté una informació que ens pot fer millors.

Imagino un mecanisme pel qual la informació entrés dins la nostra ment, activant automàticament en nosaltres una respiració profunda i calmada, alentint el temps entre una respiració i una altra, eliminant el mecanisme de l’enuig, augmentant el de l’escolta i la curiositat i potser obligant-nos a posposar qualsevol resposta fins passades unes hores…

En aquestes condicions, què estaries preparat per escoltar?

SINESTÈSIA

Sinestèsia és el nom de l’exposició de Roger Velázquez a Artèria, i també és la paraula que utilitzem per explicar allò que experimentem quan hi ha diferents  sentits activats a l’hora donant-nos una informació peculiar del que estem veient.

No sé si entrar en sintonia amb algunes obres de les exposades seria considerat sinestèsia o simplement sintonia emocional, però això és el que se sent mirant una estona l’obra que acompanya aquest text.  Comences a emocionar-te d’una manera clara i encisadora, sents una nostàlgia estranya que després quan preguntes a l’autor et confirma que era la mateixa font inspiradora de la model.

Sempre m’han captivat aquestes situacions on pots confirmar en primera persona, que  les persones podem sintonitzar profundament entre nosaltres, i  les fotografies d’en Roger permeten aquest assaig,  perquè  la model no es pertorba si la mires fixament l’estona necessària per entrar en sintonia amb ella.

VILAPENSA LA FELICITAT

Vila?ensa  no és una paraula nova que algú acaba d’imaginar, no. Vila?ensa és el nom del festival del pensament de Vilafranca del Penedès, que aquest any tenia com a fil conductor  de totes les xerrades la recerca de la felicitat.

Filòsofs, periodistes, cineastes, escriptors, psicòlegs, metges i d’altres professionals han explicat la seva experiència de felicitat des de les seves professions, i els seus sabers. I el més curiós és que aquesta felicitat de la que han parlat i en la que hem pensat, està força allunyada de la idea de benestar, de somriures a les xarxes, de possessions mostrades, de competicions per ser el més feliç o per aparentar ser-ho.

Recordant el que deia Raimon Panikkar la felicitat no és quelcom que hàgim d’anar a buscar, sinó que és un estat intern que ja és dins de tots nosaltres i que es mostra com un desig o un anhel d’estar bé i que aquest estar bé està relacionat amb estar en el present. Ell ho deia d’una forma molt bonica i profunda: la felicitat és simplement estar en cada moment.

Galeria

ATURA´T!!!  ATURA’T!!!

This gallery contains 1 photos.

Atura’t!!!  Atura’t!!!  Para un moment…. tanca els ulls… respira profundament…. Quina emoció sents en aquest moment? Alegria, felicitat, satisfacció, entusiasme, il·lusió, tristesa, decepció, impotència, fàstic, inquietud, ràbia, confusió, solitud, odi,….? Quants dies fa que et sents així? És una emoció … Continue reading

Galeria

ESTIMAR I SER ESTIMATS

This gallery contains 1 photos.

Estimar és una obligació biològica, igual que menjar, buscar protecció i seguretat o sobreviure. Des del dia que naixem necessitem el vincle amb la mare, és la relació on neix l’estimació, és un vincle que sempre que estiguem en perill … Continue reading

Galeria

SENTIMENTS

This gallery contains 1 photos.

Escoltava a Ramón Lobo que deia que al tornar d’un viatge moltes persones li preguntaven: Que te cuentas? I ell es trobaba sense tenir res a dir, perquè quan torna d’un llarg viatge, té molt poques paraules i molts sentiments, … Continue reading

Galeria

VERGONYA O CULPA

This gallery contains 1 photos.

La vergonya és una emoció que experimentem quan sentim que no som adequats, que no som els que s’espera de nosaltres. Té a veure amb la nostra forma de ser. La culpa, en canvi,  és l’emoció que sentim quan hem … Continue reading

Galeria

MOBILE WORLD CONGRESS

This gallery contains 1 photos.

No sóc gaire tecnològica, però em fascina el Mobile World Congress. Tots aquests aparells mai vistos, les activitats que ningú no ha provat encara, les comoditats que pots somiar, les distàncies que pots recórrer sense moure’t, en fi una infinitat … Continue reading