Monthly Archives: setembre 2012

Galeria

LA REGULACIÓ EMOCIONAL

La regulació emocional  és la base de la intel·ligència emocional. Les emocions apareixen de forma sobtada, sense avís i ens impregnen a  tres nivells d’expressió, el psicofisiològic quan tenim tremolors o taquicàrdia per exemple, conductual quan somriem o actuem agressivament, … Continue reading

EL NOMBRE

Pel.lícula de Matthieu Delaporte i Alexandre de La Patellière, divertida i interessant alhora. Sencilla de recursos i profunda d’expressió.  Directors i actors, aconsegueixen, amb un tema de conversa tan simple com pot ser posar el nom a un nadó, que veiem cinc estils de personalitat molt definits i com interactuen davant d’un conflicte quan estan junts.

Si mires els personatges veus, el que sempre intenta trobar el millor de cada situació i persona, i així no s’ha de posicionar, el que no es posa mai a la pell dels altres i per tant no els pot entendre, la que s’ho calla tot de fa temps i ho diu en el moment més inadequat i amb una intensitat fora de lloc, el que sempre s’agafa a les teories establertes que li donen seguretat a l’hora d’argumentar i defensa-se, la que s’ho mira tot des de la distància sense adonar-se que això mateix és el que la manté en la distància.

Si mires el que passa veus com cadascun d’ells, segons el seu estil,  redueix el conflicte quan aquest arriba a un nivell excessiu que podria portar a qüestionar-se si la relació val la pena.

Sens la temptació de pensar: Qui seria jo si estès en aquesta reunió? Podria ocupar el lloc d’algun altre dels personatges i comportar-me com ell?  Hi ha algun personatge que no puc ni entendre?  Desprès d’aquesta discussió trencaria la relació? Aquestes preguntes ens porten a una mirada interior que ens fa ser més tolerants amb nosaltres i amb els altres en benefici de la relació.  Alguns dirien que fer això és hipocresia, però jo crec que és un acte de valor.

AMICS

No se t’encén una llum d’alarma quan algú utilitza la paraula amistat en varies ocasions i en una conversa molt curta? Ho fa per assegurar al seu interlocutor o a sí mateix el tipus de relació que tenen? Ho fa per convèncer a algú altre que l’escolta? Ho fa per reforçar la relació quan no té clar que sigui d’amistat? Ho fa per obtenir alguna cosa a canvi d’aquesta màgica paraula?

Sigui com sigui, la utilització de la paraula amistat, que no la relació en sí, suscita amb freqüència la necessitat de fer una valoració de la qualitat de la mateixa. A partir de què o de quin moment dos o més persones són amigues? Si parlen freqüentment son més amigues que si parlen poc? Si es van conèixer a la infància són més amigues que si s’acaben de conèixer? Si es coneixen en la realitat i comparteixen temps i espai són més amigues que si es relacionen per mitjà de les xarxes socials?

Els esquimals tenen un nombre considerable de paraules per parlar dels diferents colors blancs de la neu, matisos inapreciables per les persones que vivim en països càlids, però que evidentment existeixen. En els matisos i en les diferents paraules que podrien existir per expressar-los penso quan em qüestiono la valoració del grau i qualitat de l’amistat. No em refereixo a la descripció de la relació, com quan parlem de coneguts, companys, col·legues, amics de feina, etc.. que ja ens dóna alguna orientació, sinó a una mesura més inequívoca de l’amistat, que ens ajudés a explicar-nos sense recórrer a expressions com: som amics amics, o som amics íntims, i que es basés en les sensacions, emocions i sentiments, que és des d’on si que es poden apreciar tots els matisos.

MANIFESTACIÓ

Diuen que quan un grup de persones es reuneixen per a resar, orar, acomiadar-se d’algú, demanar alguna cosa en comú, cantar, o per compartir qualsevol activitat,  es genera una energia de grup que és molt superior a la suma de l’energia que cada membre hi aporta i que aquesta energia s’escampa  facilitant que allò es compleixi. 

Ahir va passar això, tothom vibrava  amb el mateix so, tots volíem el mateix i ressonàvem junts. Quin luxe participar d’una experiència de cohesió amb 1 milió i mig de persones a les que no conec, a les que estic agraïda perquè van fer possible un dia molt festiu on poder cantar amb més sentiment i més alt que cap altre dia, esborronar-se amb els himnes que ens identifiquen i en definitiva sentir-se part d’un gran poble.

Gràcies a tots.

Galeria

POR

És de nit, un home passejant per un barri desconegut, d’una ciutat també desconeguda se sobresalta amb una ombra estranya que no pot identificar ni donar nom. Automàticament es queda paralitzat, en posició de combat més o menys exagerada i … Continue reading

PERFECCIÓ

Si la perfecció existís i fos possible, estaria constituïda per tot allò que és encertat i prou? O també hauria d’estar formada d’allò errat? S’hauria pogut arribar a l’encert sense passar pels errors? Són errors aquells passos que ens porten a l’encert? En quin moment podem considerar alguna cosa com encertada, i per tant perfecta? Si arribats a l’encert ho considerem perfecte per sempre, no ho estem condemnant a ser estàtic? La ment humana no es conforma amb lo estàtic, sempre està pensant més enllà.

Quan alguna cosa està bé, potser la podem pensar com a perfecta, perfecta en tant que és el que més s’acosta, fins aquest moment, a la perfecció.

Si pensem en la perfecció com una propietat dinàmica no ens tornarem obsessius buscant-la, simplement la buscarem. La perfecció és dinàmica i, gairebé sempre, subjectiva. Quina sort.