EL NOMBRE

Pel.lícula de Matthieu Delaporte i Alexandre de La Patellière, divertida i interessant alhora. Sencilla de recursos i profunda d’expressió.  Directors i actors, aconsegueixen, amb un tema de conversa tan simple com pot ser posar el nom a un nadó, que veiem cinc estils de personalitat molt definits i com interactuen davant d’un conflicte quan estan junts.

Si mires els personatges veus, el que sempre intenta trobar el millor de cada situació i persona, i així no s’ha de posicionar, el que no es posa mai a la pell dels altres i per tant no els pot entendre, la que s’ho calla tot de fa temps i ho diu en el moment més inadequat i amb una intensitat fora de lloc, el que sempre s’agafa a les teories establertes que li donen seguretat a l’hora d’argumentar i defensa-se, la que s’ho mira tot des de la distància sense adonar-se que això mateix és el que la manté en la distància.

Si mires el que passa veus com cadascun d’ells, segons el seu estil,  redueix el conflicte quan aquest arriba a un nivell excessiu que podria portar a qüestionar-se si la relació val la pena.

Sens la temptació de pensar: Qui seria jo si estès en aquesta reunió? Podria ocupar el lloc d’algun altre dels personatges i comportar-me com ell?  Hi ha algun personatge que no puc ni entendre?  Desprès d’aquesta discussió trencaria la relació? Aquestes preguntes ens porten a una mirada interior que ens fa ser més tolerants amb nosaltres i amb els altres en benefici de la relació.  Alguns dirien que fer això és hipocresia, però jo crec que és un acte de valor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.