Galeria

LA REGULACIÓ EMOCIONAL

La regulació emocional  és la base de la intel·ligència emocional. Les emocions apareixen de forma sobtada, sense avís i ens impregnen a  tres nivells d’expressió, el psicofisiològic quan tenim tremolors o taquicàrdia per exemple, conductual quan somriem o actuem agressivament, i a nivell de pensament quan ens critiquem o ens adulem per allò que fem. Aquests tres nivells amb tots els exemples que podríem anar recordant,  afecten directament a les nostres respostes davant del món i sobretot davant dels altres.

Les emocions determinen les  relacions que tenim, al mateix temps  que les relacions determinen quines  emocions sentim. És difícil saber que és primer.

Cada emoció porta associada una forma d’actuar, de sentir-se i de pensar que és bastant generalitzada per totes les persones,  ho podem observar en cadascuna de les emocions en les que ens fixem: L’alegria fa que siguem efusius i que ens agradi comunicar-nos amb els altres, pensem que l’experiència s’ha de repetir. La tristor fa que ens tornem passius i que tinguem tendència l’aïllament, pensem que els altres no ens entenen o no ens estimen prou. Quan tenim por intentem sortir corrent, fugir, pensem que el món és perillós. La ràbia ens fa atacar l’altre, venjar-nos, pensem que han abusat de la nostra bondat, ens han humiliat. La preocupació fa que augmenti la nostra ansietat, ens comportem nerviosament i pensem que tot pot sortir malament.

Una cosa que també és comuna per totes les persones  és intentar sentir-se sempre bé. Intentem sortir d’estats que ens provoquen malestar  fent una valoració de si podem canviar les circumstàncies, si tenim recursos per poder-ho afrontar o si podem pensar d’una forma més positiva sobre el fet. Aquestes són tres estratègies de regulació emocional. Hi ha persones que poden portar a terme aquestes valoracions i actuacions de forma natural (persones positives) i n’hi ha que les han d’aprendre. L’aprenentatge d’aquestes habilitats és fonamental en la nostra relació amb els altres, perquè faciliten la resolució de conflictes arribant a  pactes entre diferents interessos, de forma que tothom guanyi i per tant això ens aproxima als altres.

Quan no disposem d’aquestes habilitats de relació amb els altres i amb els fets de la vida quotidiana, ens veiem limitats a dos tipus de resposta. Una resposta de passivitat, on el que intentem és evitar el conflicte, no enfrontar-nos, fugir. Com el resultat serà que deixem que l’altre decideixi per nosaltres, a nivell emocional començaran a aparèixer sentiments de desànim, tristesa, i apatia. O una resposta d’agressivitat, quan intentem resoldre els conflictes agressivament, potser guanyarem alguna vegada, però el que és ben segur és que ni nosaltres ni l’altre oblidarem el que ha passat, i ens inundaran les emocions de ràbia, rancúnia i necessitat de venjança.

Des del punt de vista emocional sempre hi ha mes guanys quan aconseguim regular les nostres emocions. Si la nostra resposta és passiva o agressiva  perquè les emocions ens han dominat, el cost emocional és molt alt,  acabi com acabi el conflicte el nostre pensament ens enviarà  dures crítiques a nosaltres mateixos o ens instigarà en contra de l’altre .

L’aprenentatge d’estratègies de regulació emocional s’ha de fer després d’observar-nos i de veure en quin nivell som més vulnerables, en el psicofisiològic, en el conductual o en el de pensament.

Hi ha persones que senten la seva activació corporal amb molta força i que tenen molt poc control sobre això, a aquestes persones en situació de tensió les veurem cridant, tirant objectes o donant cops a la taula. Altres persones tenen la capacitat de controlar la seva respiració, o la tensió muscular i aconseguiran així reduir la intensitat de les seves emocions. Algunes persones creuen que les situacions conflictives sempre són degradants i que són producte de que algú els vol perjudicar, això els portarà a estar sempre a la defensiva i apunt per la venjança i en funció del seu control sobre el cos, podran inclús comportar-se agressivament. En una posició diferent estan les persones que davant de situacions conflictives es bloquegen i senten por, en aquests casos deixen de defensar la seva opinió o les seves creences i es retiren del conflicte. Totes aquestes variants i moltes altres possibles, son formes que tenim de regular les nostres emocions davant de les diferents circumstàncies de la vida.

Si canviem la nostra forma d’interpretar un fet, els nostres sentiments també canvien. Un exemple d’això és la diferencia que hi ha a nivell emocional  entre una  persona que pensa que els canvis són perillosos i que sempre hi ha pèrdues i una altra que pensa que els canvis són noves oportunitats de tenir èxit. La primera fugirà i tindrà por i la segona ho buscarà i se sentirà entusiasmada. El fet és el mateix, però el veuen de forma diferent. El domini del pensament també és una forma de regulació emocional.

El control corporal també regula les nostres emocions. És difícil sentir amb molta intensitat emocions negatives quan estem fent esport o relaxació.

És molt important per tots nosaltres saber la relació que hi ha entre els nostres sentiments, les nostres conductes i els nostres pensaments. Aquest coneixement ens permetrà saber les estratègies que ens falten adquirir per regular-nos emocionalment. Un avantatge més d’aquest coneixement personal, és que ens permet  ser més empàtics amb les emocions, sentiments i pensaments dels altres.

Aprendre aquestes estratègies de regulació emocional requereix un esforç i una constància, com quasi totes les coses que tenen valor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.