Com pot ser que els llibres d’autoajuda ajudin si en realitat, la majoria de vegades no es fa res de tot allò que aconsellen? És senzill, d’una banda reconforta llegir-los, és una lectura fàcil amb un llenguatge dolç i entenedor, amb exemples que et fan sentir que algú entén el que et passa, i que tu ets com altres persones a qui els hi passa el mateix, d’altra banda i, jo crec que la més important, és que venen a dir, i ho exemplifiquen, que el que et passa té solució. Gran paraula aquesta, la solució.
Als humans ens aterra que els problemes no es puguin resoldre. Així que si una persona presonera de la seva necessitat de comprovar gran número de vegades la clau del gas, o una que no pot pujar a un ascensor sense sentir que el cor li sortirà per la boca, o una altra que no té ànim d’aixecar-se del llit perquè no hi té cap al·licient al món, o la que vol sortir i relacionar-se però sent pànic a parlar amb algú, llegeixen que ho poden solucionar i que d’altres ja ho han fet, se senten menys presoneres del seu problema i això ja els alleuja. Llàstima que aquest alleugeriment a vegades els porti a una situació paradoxal, és a dir, en comptes de motivar-los per seguir el consells llegits els porta a no fer res més, i evidentment, llavors el canvi esperat no es produirà. Haurà millorat l’estat d’ànim, que no és poc, però no hi haurà canvi.
Alguns valents diran: el vaig llegir i em va semblar molt interessant, ara ja sé què puc fer, però no tinc temps de practicar-ho. Altres no tan valents diran: el vaig llegir però no serveix de res.
Tant si ets d’un grup com de l’altre, si llegeixes llibres d’autoajuda buscant el canvi desprès de reconfortar-te llegint-los, de sentir-te més acompanyat perquè altres pateixen com tu, i d’animar-te sabent que té solució, arrisca’t i posa en pràctica el que hi diuen, segur que tindràs una perspectiva diferent d’allò que et té presoner i de tu mateix. Et sorprendràs i seràs més lliure, segur.
