“Ets igual que el teu pare” “Ets igual que la teva mare” “Ets igual que la teva àvia”….són frases que sovint s’utilitzen amb una càrrega negativa associada, que ve a dir que tens el mateix defecte insuperable que la persona mencionada.
Qui utilitza aquestes frases amb freqüència, no s’adona del mal emocional que causa, fent que la vida de la persona a la que li ha dit comenci a organitzar-se entorn de la persona mencionada. Segons la personalitat o l’edat de la persona a qui se li diu, aquesta viurà comparant constantment la seva conducta amb la de la persona mencionada, intentant saber si és cert el que li diuen. A partir d’aquesta comparació continua, o viurà sempre intentant no semblar-s’hi, o viurà sempre creient que és idèntic a aquesta persona. En qualsevol cas l’efecte serà el mateix: de tant mirar-s’ho acabarà fent realitat la semblança.
Segurament quan algú diu aquestes frases, té per intenció que aquesta semblança no existeixi, però el que està causant és que la semblança es faci real i a més a més sigui inevitable i inflexible.
