Monthly Archives: març 2013

Abraçar-se regula a la baixa el ritme cardíac i la pressió arterial i augmenta el nivell sanguini d’oxitocina, l’anomenada hormona de l’amor. Molts estudis demostren sobradament que les persones que reben i donen abraçades viuen més sans i més anys que aquells que no ho fan.

Seria difícil fer-nos tot el temps  proves mèdiques per tenir la certesa del que passa internament quan abraces a algú o algú t’abraça a tu, però si et mantens plenament  conscient sí que pots sentir una corrent tranquil·litzadora. És una qüestió energètica, com recarregar les piles.

L’abraçada és un medicament gratuït protector de la vida.

A l’inici de treballar amb persones amb malaltia mental greu pensava amb freqüència Qui  deu abraçar a aquestes persones? Encara avui m’ho pregunto, perquè tot i ser un gest fàcil, que no requereix de cap habilitat comunicativa, és un gest que està cada dia més en desús.

A vegades envejo als esportistes quan veig que s’abracen amb  facilitat, sense miraments, amb intensitat. Gairebé no tenen temps de prestar atenció a les seves sensacions físiques però l’entusiasme se’ls hi encomana.

Què creieu que passaria si cada dia féssim alguna abraçada amb consciència? I si ens en féssim més d’una?  I si malgrat fer-nos grans, seguíssim fent abraçades als nostres fills ja adults com quan eren xics?

Segons Maslow les tres necessitats bàsiques són el territori, el menjar i el sexe, vol dir que l’home no sent la necessitat de buscar altres coses fins que té cobertes aquestes necessitats. Podríem pensar que un cop les hem aconseguit, és a dir, que tenim casa, parella i menjar ja no ens preocupem més. Però és ben al contrari, són necessitats que vigilem tot el temps perquè són fisiològiques, i per tant vitals,  per aquesta raó tot i tenir-les aparentment cobertes sempre generen la comprovació de que es tenen i també la necessitat d’augmentar-les.

Si pensem en el territori, per exemple, no hem de veure-ho només com la possessió d’una casa, territori també és tota activitat que fem amb interès personal i on ens sentim realitzats, allò que definim com el nostre espai, també és territori el grup d’amistat que freqüentem per interessos culturals o d’oci, també és territori les nostres costums o manies.  Sabem que és el nostre territori perquè quan algú ens proposa de compartir-lo o canviar-lo no ens agrada, pensem que ens coartarà la llibertat de ser qui som, que haurem de comportar-nos diferent o que ens desplaçarà del nostre lloc.

A l’inici d’una relació de parella, dues necessitats bàsiques es posen en moviment alhora, la de tenir parella que ens proporcionarà sexe i la de mantenir el territori. Si es passa per alt la importància que tenen les particularitats que cadascú  considera com a personals i irrenunciables, pensant que són nimietats, serà  impossible una bona relació. Es dispararà una alarma que dirigirà tota l’atenció sobre el manteniment del territori fent inclús exagerada la necessitat d’aquest.

De les tres necessitats bàsiques potser la de territori és la més bàsica i si aquesta trontolla, ens sentim vitalment incòmodes.