Fa alguns dies algú em va explicar l’eslògan d’una beguda alcohòlica, de la que no faré menció del nom, simplement per aquest component desinhibidor que podria portar a fer-ne un mal ús i no pas pel seu gust amarg, que refresca i alegra qualsevol migdia calorós d’estiu. M’explicaven doncs, que en els seus anuncis i amb una aparença de glamur i una expressió clara de conquista es parla de buscar el que es vol, però com que té un aire sensual i sexual en mirar-lo és fàcil quedar-se en aquest missatge més carnal i transgressor, que evidentment també fa més fàcil vendre el producte, però que a vegades fa que passi desapercebut el verdader missatge de la marca, que és: La sort es busca.
Quan pensem en la sort gairebé sempre imaginem allò que passa sense la nostra intervenció, és a dir, el que passa per atzar i ens sorprèn. I pot ser que en algunes ocasions creiem que passa així, que sense haver fet res d’especial es fan realitat els nostres desitjos, però si fem un repàs d’aquelles ocasions de la vida en les que considerem que hem estat de sort podrem veure com al darrera en la majoria de les ocasions hi han accions, accions per buscar la sort: Si a algú li toca la loteria diu quina sort, sense contemplar que l’ha sortit a comprat, si un s’ha lliurat d’un accident no té en compte que ha intentat per tots els mitjans que estan al seu abast impedir-ho, si un resisteix un procés llarg de malaltia oblida l’esforç mental que ha hagut de fer per no decaure i seguir endavant…
En moltes ocasions restem importància a les accions que hem fet per aconseguir tenir sort i vivim pensant en l’atzar, que no està malament tampoc, però que en situacions difícils aquesta forma de veure-ho pot fer que no recordem que ens hem de posar a fer coses, que la sort l’hem de buscar i que buscant-la és quan la trobem.
