Monthly Archives: abril 2013

LA SORT ES BUSCA

Fa alguns dies algú em va explicar l’eslògan d’una beguda alcohòlica, de la que no faré menció del nom, simplement per aquest component desinhibidor que podria portar a fer-ne un mal ús i no pas pel seu gust amarg, que refresca i alegra qualsevol migdia calorós d’estiu. M’explicaven doncs, que en els seus anuncis i amb una aparença de glamur i una expressió clara de conquista es parla de buscar el que es vol, però com que té un aire sensual i sexual en mirar-lo és fàcil quedar-se en aquest missatge més carnal i transgressor, que evidentment també fa més fàcil vendre el producte, però que a vegades fa que passi desapercebut el verdader missatge de la marca, que és: La sort es busca.

Quan pensem en la sort gairebé sempre imaginem allò que passa sense la nostra intervenció, és a dir, el que passa per atzar i ens sorprèn. I pot ser que en algunes ocasions creiem que passa així, que sense haver fet res d’especial es fan realitat els nostres desitjos, però si fem un repàs d’aquelles ocasions de la vida en les que considerem que hem estat de sort podrem veure com al darrera en la majoria de les ocasions hi han accions, accions per buscar la sort: Si a algú li toca la loteria diu quina sort, sense contemplar que l’ha sortit a comprat, si un s’ha lliurat d’un accident no té en compte que ha intentat per tots els mitjans que estan al seu abast impedir-ho, si un resisteix un procés llarg de malaltia oblida l’esforç mental que ha hagut de fer per no decaure i seguir endavant…

En moltes ocasions restem importància a les accions que hem fet per aconseguir tenir sort i vivim pensant en l’atzar, que no està malament tampoc, però que en situacions difícils aquesta forma de veure-ho pot fer que no recordem que ens hem de posar a fer coses, que la sort l’hem de buscar i que buscant-la és quan la trobem.

PRINCESA, CAVALLER I DRAGÓ

Fantàstic dia per comprar roses i llibres i per expressar sentiments d’estimació, aprofitant el ritual de donar i rebre aquests objectes senzills i alhora preciosos. I també és un fantàstic dia per pensar en  la llegenda motiu d’aquesta festa de Sant Jordi, on intervenen tres personatges que qualsevol de nosaltres podríem representar en una obra teatral sense estudiar massa el paper. Tres rols que es troben en l’interior de cadascú siguem dona u home i que ens fan actuar de maneres concretes segons la circumstància a la que ens enfrontem.

Un valerós cavaller que encara creu que ha de salvar una princesa i que per fer-ho s’haurà d’enfrontar a les seves pitjors pors.

Una princesa que encara creu que només un heroi la pot  salvar de les dificultats de la vida.

I un dragó que encara necessita amagar les seves bondats darrera d’una aparença aterradora, sense entendre que tots els dracs són bons i dolents alhora.

Podriem aprofitar aquest dia per fer un homenatge a aquests personatges allotjats en l’interior de cadascú de nosaltres i representar al cavaller fent alguna cosa difícil, com per exemple dir t’estimo si això és a lo que temem, també a la princesa fent algun acte de confiança com per exemple dir et necessito a aquella persona de la que no volem dependre, i el paper de dragó fent  algo sorprenent com per exemple mostrar la nostra cara més amable, sense esperar a ser destruits per la nostra ferocitat.

BON SANT JORDI

AMISTAT

Llegint al controvertit  Philip Roth sempre trobes frases en les que aturar-te una estona, com la que utilitza per explicar que és per ell l’amistat i on diu: l’amistat és pensar junts lliurement. I jo penso, doncs  si es necessiten aquestes condicions, fer amics nous deu ser gairebé un privilegi d’infància que es va fent escàs en l’edat adulta. Expressar-se lliurement estant junts requereix o ser infant, o haver cultivat la tolerància cap a l’altre i les seves opinions i també la seguretat en un mateix i les pròpies opinions. Saber parlar sense intentar fer canviar a l’altre i saber escoltar sense veure’s obligat a canviar.

Quan algú pensa lliurament amb nosaltres pot ser que digui paraules que no compartim o inclús que poden ofendre’ns i escoltar-les sense portar-les al terreny personal i poder alhora defensar un punt de vista diferent, requereix si més no la qualitat de la serenitat, de la calma emocional.

Quan nosaltres pensem lliurement amb algú altre pot ser que vulguem dir paraules sobre el que sentim que podrien ferir-lo o fer-lo sentir malament i fer-ho malgrat aquesta possibilitat ens requereix de la qualitat de la valentia, de la subtilesa i de la confiança plena.

 Quantes de les relacions que tenim podrien complir amb aquests requisits? Quin és el plaer que experimentem quan en alguna de les nostres relacions ens podem sentir així: pensant junts lliurement?

TACTE

Per alguna raó l’òrgan sensorial més ampli és la pell. El llenguatge del tacte és molt poderós, en moltes ocasions més poderós que el de les paraules, i a través d’ell podem transmetre l’estimació, el carinyo i  la protecció que tot ésser viu pot entendre i traduir per: sóc digne de ser estimat.

Els nens que són criats amb poc contacte, que no són abraçats, petonejats, alçats, creixen amb una profunda sensació de dolor i conforme van creixent es diuen a si mateixos coses com: si els meus pares no em tocaven, que són les persones més importants per mi és que devia ser defectuós, o, no devien estimar-me gaire si no tenien desig d’abraçar-me…

Quan aquest nen es fa adult es pregunta: Com puc esperar que una persona m’estimi i em vulgui tocar si els meus pares no ho van fer?

Perquè una persona pugui viure amb aquest mínim contacte corporal ha d’intentar no reconèixer les seves necessitats d’amor, reprimir la necessitat de proximitat, d’intimitat, d’aquesta manera pot sobreviure, però tindrà un patró de conducta díficil d’esborrar que de forma soterrada el portarà a intentar contínuament tenir allò que li va ser negat. Aquest patró de conducta es presenta de dues maneres i o bé veurem un adult que no pot estar còmode en una relació, que evitarà totes les possibles relacions d’intimitat  i fugirà d’ell mateix i dels altres, o bé trobarem un adult que té relacions sexuals indiscriminadament i amb una altíssima freqüència buscant saciar-se del contacte que no va tenir, conducta que no fa més que empitjorar la seva integritat.

Els dos patrons de conducta tot i que semblen contradictoris són la recerca incessant i inconscient del que merexia haver rebut a través del  tacte: l’amor.

Galeria

SUPERACIÓ

Tot i que moltes vegades no ens ho sembli totes les experiències tenen un costat  negatiu i un de positiu. Aquests dos pols tenen a veure amb el judici que fem de la nostra actitud, de la percepció de la nostra … Continue reading