Quants actes delictius s’han de cometre perquè se’t pugui posar l’etiqueta de delinqüent?
Fa uns dies, per casualitat, veia un documental sobre un noi empresonat per consum i tràfic de drogues. La forma com ell mateix explicava la seva vivència em va fer pensar.
Va estar en una de les presons més violentes dels Estats Units Va veure moltes coses, fins i tot, va veure matar persones amb total impunitat. Era tant el seu desconcert, angoixa i indefensió pel que va patir en pròpia pell com a víctima i pel que veia, que va pensar que no sobreviuria a aquells fets. Va començar a escriure un diari de tot allò . En publicar-se aquell diari les condicions de seguretat dels empresonats van millorar considerablement. Acabava el documental explicant que estava agraït pel seu pas per la presó perque li va permetre tenir clar que havia de fer un canvi de vida.
I jo em pregunto: Va escriure un diari per no tornar-se un monstre, com alguns dels seus companys? Escriure el diari el va ajudar a no traumatitzar-se o ja era un resilient i per això el va escriure? S’ha de passar necessàriament per presó per tenir clar que has delinquit però no ets un delinqüent? La reinsersió social depèn del que s’aprèn a la presó o de la teva forma de ser? És l’empatia aquesta capacitat de sentir com els altres la que fa que no segueixis delinquint? I si la poguéssim inocular quin seria el resultat?
Llàstima que aquesta empatia no es pugui avaluar amb suficient objectivitat i certesa abans d’empresonar a algú i que no hi hagin arguments amb suficient poder, com per fer canviar l’estil de vida a les persones molt abans que delinqueixin.
