Com pot ser, que la moda d’ordenar-ho tot de la Marie Kondo arribi fins a pensar a eliminar llibres? Potser ella creu que en l’espai buit hi ha més meravelles que en els llibres, però jo ho dubto.
Els llibres són els grans tresors de la vida, són la vida dels altres, la història de tots, els desitjos d’alguns, les aventures dels agosarats i l’imaginari futur. En fi, una bona companyia, l’antídot contra la solitud.
És millor la vida si només guardes 30 llibres? L’espai buit és més enriquidor que una pila de libres? No acaba sent una més de les perilloses declaracions d’individualisme? Al final, amb què i amb qui viurem? Encara més sols? Millor amb la TV?…
