Quan l’altre dia escoltava en Kilian Jornet al programa El Convidat em va sorprendre molt gratament percebre la coherència interna que traspua quan parla de la seva relació amb la muntanya, la seva manera d’explicar i alhora de mostrar el seu vincle amb ella, un vincle tant o més fort que el familiar.
També em va fer pensar una frase que va dir: “Cada dia puc saber si la muntanya està contenta o si està enfadada” . Frase que la pot dir tothom quan viu en un context determinat durant molt de temps, amb la condició de que com diu la paraula, hi visqui de forma conscient, pensant-lo i sentint-lo, que això és el que ens va ensenyar que feia ell a la muntanya. Quan en Kilian va explicar el que sap de la muntanya, juntament amb la seva expressió corporal, em va generar algunes preguntes sobre com s’arriba a aquesta percepció que va més enllà del que ens informa cadascun dels òrgans sensorials.
Aquesta percepció és quelcom que ell veu, que toca, que escolta, que tasta, o que olora? Aquesta percepció és simplement el resultat d’una suma d’informació aportada per cada òrgan sensorial? És una percepció molt més complexa que això, expressió d’un sisè sentit encara poc conegut? El que es percep és l’energia del lloc, només captada pels que viuen de forma conscient o per alguns privilegiats? Si és energia, quin és l’òrgan sensorial que ens informa?
2 responses to “KILIAN JORNET I EL SISÈ SENTIT”