Aquests dies que sentim continues denúncies d’abusos a menors que gelen el cor, em ve a la ment una conversa amb un col·lega, una conversa que ja té molts dies, però que cada dia que passa va adquirint el seu just sentit.
Em deia que havia anat a una reunió d’escola per parlar sobre les futures colònies dels seus fills, on li van explicar amb detall que el menjar seria cuinat per personal autoritzat, comentaven la importància de tenir la roba adequadament marcada per evitar les pèrdues, i van donar importància a la seguretat dels esports d’aventura i la formació dels monitors, i quan ja acabaven, ell va preguntar si algú podia parlar-li de quanta confiança podia tenir sobre el fet que els monitors que estarien al càrrec dels seus fills no abusarien d’ells.
I…….SILENCI, uns segons d’absolut silenci.
Algú havia pensat assegurar això? L’activitat més important que es practica a les colònies és relacionar-se, i una part important d’aquesta activitat no es prepara, no es vigila, no es preveu, no s’assegura, no es parla, no s’adverteix, no es menciona, no se sospita, i sobretot, no es pregunta.
