Si parlo de les festes dels excessos, estic gairebé segura que tothom pensarà que vaig a parlar de les festes de Nadal i que els excessos són un munt de dinars, sopars, menjar i trobades.
Però hi ha altres excessos. Abraçades i petons fets sense el temps necessari per sentir-los. Les teves abraçades semblen rutina o no les puc distingir de les dels altres. Els petons que et dono no transmeten el que et vull dir. Quan et miro no tinc temps de veure’t.
Sort que les festes acaben i podré abraçar-te, petonejar-te i mirar-te amb el temps que mereixes.
