El títol de la pel·lícula ens pot portar a error, perquè sense control pot ser el sexe, però no l’amor. El contingut sí que és la falta de control, mostrant la cruesa de l’addicció al sexe, la necessitat imperiosa i sense fre que comporta aquesta addicció i sobretot ensenya com és de dur l’intent per posar control i després la recuperació. El director Stuart Blumberg d’una forma dolça però no massa ensucrada, ens fa passar pels 8 passos que constitueixen el tractament de deshabituació d’un grup heterogeni de persones addictes al sexe i ens fa veure la importància del grup en aquesta recuperació.
Hi ha una frase molt maca que forma part de l’intent de tornar a la normalitat d’un dels protagonistes quan inicia una relació seriosa després de cinc anys d’abstinència, on diu que no sap com fer perquè ara el sexe sigui una conducta sana dins d’una relació d’intimitat. Sembla una ximpleria, però quan hi ha una addicció a conductes o a substàncies que gairebé són necessàries per viure, com pot ser el sexe, es desenvolupa una por terrible a tornar a caure, una vigilància fèrria que ocupa tot el temps i tot l’espai del pensament. La persona dóna infinites voltes sobre el mateix tema. El temps que s’està sent addicte pensa contínuament sobre el sexe perquè busca insaciablement allò que creu que li falta per tranquil·litzar-se, i el temps que esta neta de l’addicció, el seu pensament està sempre en plena ocupació fugint del mateix sexe.
Es pot viure sense sexe quan aquest està prohibit? Quina és la frontera entre que t’agradi molt o moltíssim i que no puguis parar? Hi ha calma i serenitat de pensament en algun moment després d’una addicció? Com es gradua una conducta tan vital com la sexual després d’haver-ne estat addicció?
2 responses to “AMOR SIN CONTROL”